Diuen que el millor mestre és el temps...

Diuen que el millor mestre és el temps mateix, aquell que sense necessitat que li facis cap pregunta, t’anirà donant les oportunes respostes mentre la vida passa. Potser per això el fatalisme estoic es definia com una inexorabilitat impertorbable, que governava el coneixement i la raó, des de la natura mateixa de l’ànima humana, i potser també, no hi ha, com no hi havia per ells, altre postura, altre matís que la concepció harmònica de la vida en consonància amb la virtut mateixa...  

© Albert Balada

26-05-2013

Un únic segon

Un únic dia, una únic hora, un únic segon que dediquem a la cultura de la vida, a la cultura de la llum, a la cultura dels ideals revolucionaris, la tríada, serà suficient per a compartir amb el nostre proïsme els valors sagrats de l’existència humana, aquells que ens fan sensibles, aquells que ens fan distints, que ens fan en definitiva humans, perquè com van dir els estoics (1) : “és a tu a qui obeeix tot l’univers que gira al teu voltant, si tu dirigeixes amb rectitud la raó comuna que penetra sobre totes les coses.”

(1) Cappelletti, Angel J. Los estoicos antiguos: Zenón de Citio, Aristón de Quíos, Apolófanes, Hérilo ... Gredos. 1996. ISBN 8424918436

Mates, Benson. Logica de los estoicos. Tecnos. 1985. ISBN 8430911529