diumenge, 29 de setembre de 2013

Paga la pena...



Paga la pena ser-ne conscients de tot canvi, entendre el valor de les possibilitats que se’ns ofereix, de la possibilitat d’entendre i comprendre noves perspectives en la senzillesa mateixa.
A nosaltres, els humans, tan acostumats com estem a les convencions, a la nostra consciència atàvica, ens és difícil de poder copçar la veritable transcendència de tot canvi, però a cada instant que vivim, hi anem incorporant, amb subtilesa, experiències, que ens canvien, ensenyaments, aprenentatges, vivències que ens haurien de permetre transcendir, poc a poc, pas a pas, pam a pam.

Ens podrem reconèixer distints i distants alhora d’allò físic que ens encomana de no modificar la nostra perspectiva, és just aquí on rau la emocionant via nova, aquella per la què, de cada sensació en fem un esglaó i de cada esglaó una guspira que fa més visible la Llum que hom cerca, sense grans declaracions, sense grans evidències, només una, la de saber-nos en la cerca del camí.

Mentre la vida continua, entre petits detalls que es conreen al nostre voltant, sabent-los apreciar i gaudir, però en la què el tenir ja no és l’objecte, doncs l’objecte haurà passat a ser el descobrir-nos en l’ànima en connexió amb l’Univers i aquí és on rau el sentit de la nostra existència.

Es tracta com d’una conversa de cafè amb nosaltres mateixos, de la que en rebutjarem poca cosa, doncs tot és bagatge, tot té el seu propi sentit, tot crea o ajuda a crear les nostres noves conviccions, però també el nostre nou jo, aquell que naix del nostre creixement constant, de l’estudi, del pensament, però també, de nous propòsits, cada cop  més amarats d’una cerca constant que ens acaba definit en sintonia amb el Tot.
                                          
© Albert Balada
29-09-2013