diumenge, 22 de setembre de 2013

Quan se'ns fa més comprensible...


La fotografia és original de Xulio Ricardo Trigo

Quan se’ns fa més comprensible l’existència humana és quan la minsa Llum il·lumina la foscor tèbia de la nit, quan hom descobreix formes i sensacions a través de l’encant de la claror escassa, potser perquè, de dia, quan el sol rega la vida amb la seva  de lluentor, no som capaços de percebre la bellesa en tota la seva esplendor; però si en aquella de la candela, som capaços de desvetllar cada detall, acabarem per admirar-nos en la magnificència de la Creació, que és com admirar-nos de l’Univers mateix des del primer instant.

No ens hem de contenir en admirar la Llum que ens il·lumina, que ens dóna vida, doncs és en la seva essència d’ on som, tanmateix, de manera que en formem part, fins quan no en som conscients, doncs ens contenim en Ella, com l’aigua que brolla de la font, doncs les nostres ànimes són guspires que s’escampen pel món, com gotes que amaren la terra...

© Albert Balada

22-09-2013