divendres, 20 de setembre de 2013

Hi ha un lament...



Hi ha un lament en la vida humana, constant, roent, permanent:  la lluita per la supervivència, l’explotació de l’home per l’home, fins i tot de la manera més subtil, natura possiblement, però en realitat nogensmenys que fum, perquè l’esperança rau en la pressa de consciencia, en el convenciment de la nostra pròpia existència més enllà de l’esclavatge modern, i descobrir, com n’és de possible l’alliberament, aproximant el món físic al món espiritual i descobrir-hi els aprenentatges que ens aporta la situació i què es pot aportar a l’existència en la cerca d’un camí cap a la Llum, aquella terra promesa dels avantpassats; però no només la descripció i la prescripció suposa de fet el canvi, el canvi s’inicia en consciencia mateixa, en endevinar que no és una lluita del bé contra el mal, de la llum contra la foscor, senzillament es tracta d’amarrar fort la flama de l’existència contra l’escassa llum de la subtil presó.

© Albert Balada

20-09-2013