diumenge, 1 de setembre de 2013

La dimensió de la contemplació...



Chiostro di Sant'Antonino al Museo de San Marco a Firenze (Itàlia)


La dimensió de la contemplació i la reflexió en la vida ens permet, en el silenci i la pau d’esperit que cal, d’esbrinar la nostra pròpia essència i la nostra connexió amb l’univers, i en aquest trànsit descobrir la veritable dimensió de les coses, com  la necessitat que en tenim del sol, però no massa, per a que no es produeixi una sequera que ens arruïni allò sembrat, o de la pluja que ens cal al seu precís moment, o de la rosada, del vent, dels meteors, factors imprescindibles, també en la nostra vida, senyals i símbols del temps i del seu pas, vestint un a un cada moment del gaudi de viure.

Cimentar, doncs, aquella contemplació en la observació permanent, ens permet de prendre la perspectiva adient per a poder créixer en la nostra més íntima extensió, aquella que ens acosta al nostre veritable ser, el que beu de les essències divines, en l’evolució que ens ha dut per mil·lennis a la nostra espècie a conformar-nos com ara som, també en l’evolució del nexe espiritual que ens vehicula en permetre’ns, aleshores, recollir els fruits del gaudi en el bé com a instrument de transformació.

© Albert Balada

01-09-2013