dissabte, 5 d’octubre de 2013

Diem que és infinit...


La fotografia és original de Llorenç Melgosa

“Diem que és infinit allò que mai comprendrà ningú, a allò que no tindrà fi. Perquè tampoc hi va haver principi. Diem cap del Punt suprem, per què és a partit d’ Ell on comencen els misteris intel·ligibles. Per a nosaltres aquest misteris tenen un fi, de la mateixa manera com va tenir un principi. Però la essència de l’infinit no te fi, d’ Ell ni tan sols en perceben intenció, ni llum ni claredat; totes les llums emanen de l’infinit, però cap d’elles és  prou lluent per a que ens puguin conduir a Ell. És una Voluntat suprema, més misteriosa que qualsevol altre misteri.”[1]



[1] Bar Joyai, Simeon. El Zohar. L’alfabet diví .Pag. 41