Sota les columnes el silenci deixa
escoltar-se, com en secret queden sons, paraules, músiques per l'esperit que sota
cobert s’estan, dansant al ritme calm de la natura, dels meteors i de les hores , tots ells penjant a les seves
entranyes com caramelles.
Som present que es dibuixa, com
anònimes lletres sobre el papir de la vida, som realitats úniques i precioses
que haurien de perdre un instant per a descobrir-nos i saber-nos conèixer, només així podrem créixer
de manera que puguem albirar, si més no, una mica el que És.
© Albert Balada
17-10-2013
