dijous, 31 d’octubre de 2013

Hi ha moltes preguntes...



Hi ha moltes preguntes a les que ens resulta difícil de trobar-hi resposta, però potser és perquè no ens hem plantejat que de vegades o bé la pregunta està mal formulada, o bé resulta que la resposta no és  quelcom que es pugui expressar d’una manera senzilla, amb escasses paraules.

Quan ens trobem en aquestes situacions cal que ens plantegen la qüestió en la seva justa mida, per a poder avançar a través d’un camí eficaç, lluny de negar la realitat, només ens cal un breu recés per poder entendre la situació i cercar allò que ens cal.

De fet ens cal allunyar-nos de l’autocomplaença, que és generadora d’ansietat i motivar-nos en aquesta veritat que volem trobar i això no és un treball fàcil, és un treball complex i dur, però  en l’optimisme que ens necessari podem fer possible aconseguir aquest moment especial que és la resposta adequada a la pregunta encertada, lluny de tota desesperança, lluny de tota barrera que en les convencions socials s’hagi pogut establir, barreres i desesperances de la nostra pròpia ment, del nostre dubte personal, actituds i situacions limitadores, que de fet podem  menystenir, només, si la nostra disposició d’esperit controla, com de fet la neurociència ens demostra, l’inconscient controlant alhora el conscient, però amb un matís: com el nostre comportament ha de ser enfocat cap a la felicitat com a concepte abstracte, a partir d’actituds que ens hi obren, comentaris i anàlisis que ens hi ha d’obrir si pensem en clau del bé, de les coses bones de la vida, aleshores, brolla des de la nostra ànima i traspua el nostre propi organisme humà per esdevenir un valor transmès que inunda tot el nostre entorn, que irromp com un tamís que ho saneja tot, permetent, fins i tot, de superar obstacles que d’altra manera podrien semblar insalvables; això, però, no és un acte en solitari, mai ha de ser un acte individual, és imprescindible que esdevingui un acte cooperatiu partint del principi de la connexió de la nostra pròpia emancipació com essers, de la nostra auto realització  i de la nostra ànima en sintonia amb l’infinit mateix, amb la Creació com a part d’ ella que som.  
   
© Albert Balada

31-10-2013