dilluns, 21 d’octubre de 2013

No has de deixar...




No has  de deixar que la fatiga t’empaiti, tampoc has de deixar créixer les angoixes ni els planys que fumegen de les formes i els costums;  si optes, però, per cercar nous celatges, navegaràs per aigües fosques fins a la Llum i aquell sostre que encercla, com una bombolla, el teu entorn, serà esbocinat, quan hi arribis, atenent la teva voluntat,  esdevenint alliberat del món antic que has decidit d’abandonar, per recrear-te en nous colors i noves formes, en la raó essencial de la vida com està escrit d’antuvi...

© Albert Balada
21-10-2013