divendres, 29 de novembre de 2013

Ptolomeu...



PTolomeu, Tales, en els seus teoremes ens descobreixen els triangles, també Pitàgores ho feu, però més enllà de les raons trigonomètriques, hi podem trobar en ells, els tres, la perspectiva filosòfica de tot plegat, una lògica espiritual, a banda de la descripció bàsica de la figura geomètrica  formada per “3 segments anomenats costats els extrems dels quals es tallen 2 a 2 en 3 punts anomenats vèrtexs”, més enllà de mitjanes i baricentres, de mediatrius i circumcentres, de bisectrius i incentres, perquè la transcendentalitat la trobem en l’ortocentre, just on les tres alçàries d’un triangle es creuen, perquè és en aquest punt, on sobrevolant  la seva formulació teòrica, es significa de manera multidimensional el triangle mateix, assumint una perspectiva de perfecció que es recrea en els valors que comencen a concebre’ls homes que descobriran en les realitats clàssiques, atàviques consciències que es glosen en els frisos de les cases, com un senyal, un emblema que sublima de tota decoració tot cobrant significança...

© Albert Balada

29-11-2013