La construcció permanent del
nostre destí, destriant el bé del mal, polint el nostre devenir, hauria d’esdevenir
la fita més important per assolir la aproximació a la veritat, per acostar-nos
a la llibertat mateixa i per tant a la felicitat entesa com a principi i final
de la nostra existència.
Només en conrear el nostre cultiu
personal, això permet de germinar el bé en nosaltres com a instruments mateixos
de l’Univers, essent clau de volta de la nostra pròpia concreció com a essers
únics i irrepetibles que som.
© Albert Balada
06-11-2013
