Són moments
delicats aquests; A la negació de la crisi la precedien moments de disbauxa
propis d’aquells que, dient-se coneixedors de la “alta política”, minvaven la
capacitat de creixement amb les seves obres i decisions; Ara, seguint aquella
mateixa epifania, el cicle de la guerra nova, la que segueix els criteris de
les antigues batalles però amb exercits inexistents i danys col•laterals tant o més greus que en aquelles, hauria de començar a ser
hora d’exigir, hora de rescabalar la virtut, ni més ni menys que com l’entenien
els grecs, els pares de la nostra civilització; l’Areté, aquell complex
concepte que conté la valentia, l’equilibri i la justícia i ha de suposar un
conjunt de qualitats cíviques, morals i intel•lectuals exigibles en la gestió
de la politeia, també en la nostra pròpia concepció humana i ser, nogensmenys,
alhora humils, en la capacitat de reconèixer la nostra pròpia ignorància, saber
què, efectivament, no sabem res, per poder avançar en aquest univers nostre que
s’obre al naixement de la nova civilització, no saber, però aprendre a
dimensionar l’evolució al servei dels essers humans...
Però no la trobarem ni la virtut ni el
saber, en aquells que van dibuixar els escenaris de la guerra, en aquells que
en un o altre moment la van governar, perquè no han de ser en aquells en els
que la virtut i el saber es podran rescabalar, només podrà ser-ho des de la
discreció i la innocència, des de la bellesa i la força, des de l’activitat i
l’agilitat en la idea nova que no neix de la política antiga, però si que l’hem
de veure unida amb aquells principis que ens han de permetre la capacitació
d’obrar amb èxit per alliberar la humanitat dels greuges destructius i
destructors; el progrés només obrarà, si la felicitat dels essers humans passa
a ser el principi essencial sobre el que construir la nova civilització...
Ens cal, però, la contenció necessària
sustentada en la prudència, per a frenar l’ànsia desmesurada, però és ben segur
que serà en la perseverança i en la observació com serà possible defugir de tot
fracàs, defugir de tot afany allunyat de necessària perspectiva, de la
necessària identificació de les circumstàncies i els mitjans i obrar aleshores,
només aleshores, quan es tingui el ferm convenciment que el valor de la raça
humana no és ja el viatge cap a la conquesta material.
