La felicitat...

La fotografia és original de Montse Esteba

La felicitat, pot ser un estat emocional, però també un ideal, lluny de la simple acceptació que no ha de significar, però, imperfecció de les nostres percepcions, perquè la natura humana i la espiritualitat no són oposats, però si que haurien de quedar lluny de mera auto contemplació, de l ‘egoisme, per descobrir-nos en allò que des del cor se’ns diu. Serà doncs en funció de com ens definim a nosaltres mateixos i les nostres vides, com serem capaços d’acomplir la fita, sense interferències ni pertorbacions vanes.

© Albert Balada

31-12-2013

La nostra vida no és perfecta...

La nostra vida no és perfecta, no ho és en el sentit, del que podem considerar des de la perspectiva del món físic, tenim problemes, tenim entrebancs al llarg de la nostra vida, que solem a identificar com quelcom de dolent, com quelcom no desitjat,  créixer sense dificultats resulta fàcil, com també resulta fàcil de manifestar que amb aquestes dificultats aprenem i ens fem grans, però tot i aquesta suposa facilitat en la resposta, el cert és que l’avenç en les nostres vides és a costa, precisament d’aquest aprenentatge que neix de circumstàncies causals, més que no pas casuals, que, interpretades des del món espiritual, ens permet d’anar més enllà on érem tot just abans que succeïssin, però a més aquestes circumstàncies fan nàixer un altre principi que ens agermana, la solidaritat, que és nogensmenys que una mostra de la nostra sensibilitat cap al proïsme, lluny però de la caritat, doncs en la solidaritat prenem consciència i reaccionem davant d’aquelles situacions noves, causals o casuals.     

Mentre en la caritat intentem de proveïr sense afectar a la dignitat de qui proveïm, com un deure cap a la independència dels nostres proïsmes adoptant un nou sentit sense egoisme, mitjançant l’estímul de la solidaritat, podem intentar de transformar el present a partir de l’aprenentatge rebut. 

© Albert Balada

16-12-2013

Tot és canvi...

 La fotografia és original de Montse Esteba

Tot és canvi en aquest univers perfecta i harmònicament establert , aleshores quin és el paper que nosaltres mateixos hem de jugar en aquesta realitat canviant? 

La resposta no és senzilla, però, si més no,ha de ser la d’intentar entendre aquesta realitat que se’ ns presenta, doncs nosaltres també som canvi, instant a instant, fruit de les nostres experiències, accions, inaccions i pensaments, i saber interpretar el camí i la nostra resposta ha de ser una posició davant d’aquest món com de nosaltres mateixos, establint un sender de connectivitat amb l’Univers, però també amb el proïsme, sense sobre actuacions, però amb la fortalesa suficient, com a fer un treball constant que et reorganitzi el teu cor, però també el de l’altri, doncs cap actuació individual deixa de tenir transcendència . 

© Albert Balada.

10-11-2013

Res és com sembla...

La fotografia és original de Llorenç Melgosa

Res és com sembla, la bellesa rau enllà on siguem capaços de veure-la, perspectiva oberta, sense negar la realitat, però acceptant que existeix enllà on mirem, matisos i convencions a banda, mirada oberta, el món es transforma a partir de la manera com el mirem, capaços com som de transformar en l’equilibri perfecte entre l’home i la Providència, perquè aquesta transformació de l’equilibri permet de recrear nous mons en la terra, noves perspectives en la perfecció  de la bondat que hom pot aportar.  

© Albert Balada

05-10-2013 

L'activitat humana...

A la fotografia Mstislav Rostropovich el 1989 davant del mur de Berlin

"L'activitat humana, l'home mateix, en la seva qualitat de persona té com a fi últim a Déu. L'actualització de les seves més nobles facultats, la intel·ligència i la voluntat, radica en la veritat absoluta i el bé infinit. És el Ser per essència, l'únic que pot saciar la seva set de coneixement i d'amor. És la visió beatífica de la felicitat suprema, la perfecció definitiva que li ha estat reservada" (1)

(1) Guzman Valdiviesa Isaac. El conocimiento de lo social. Ed. JUS. Mèxic. El concepto de la sociedad en función de su causa final. Fin último del hombre y el Bien común. Citat a Guiltron Azuela, Mariano. Derecho, Sociedad y Estado. Universidad Iberoamericana. 1991. IBSN 9789688590607. pag. 315 

La felicitat

“Penso que la felicitat terrena, la única de la qual no és donat de parlar, és probablement el sentiment que ens manté en una espera indefinida de la perfecció, de la plena satisfacció. És la idea divina que Adam s’endugué precipitadament del paradís en el moment de la expulsió. Famosa idea, que a més, ha portat no poques complicacions. La felicitat seria, doncs, en darrera instància, l’enyorança, i el desig que l’home té del bé absolut. Pura quimera, res més. Per sort, la nostra capacitat d’il·lusió no coneix fallides i es transmet intacta al llarg de generacions. La desesperança no existeix. Però l’home treballat per les idees, l’home que tracta d’aprofitar i manipular l’herència espiritual que ha arribat a les seves mans, no està en condicions de ser feliç ni de sentir-se satisfet, si no és per gràcia sobrenatural.” [1]

[1] Jonàs. Jocs d’atzar. Destino n. 952.(5-11-1955) pag. 31.

Notes VI: Ideals clàssics i Diògenes de Sínope

Quan a la Grècia antiga s’estenia el ideal de la paideia[1] que portava als joves grecs a practicar la gimnàstica, la música i l’astronomia, entre altres disciplines per arribar a l’areté[2], el cínic Diògenes de Sínope, sostenia que, si es posés la mateixa força en practicar les virtuts morals, el resultat seria millor, menyspreant la majoria dels plaers mundans, afirmant que els homes obeeixen als seus desitjos, com esclaus als seus amos.

[1] Paideia (en grec παιδεια, "educació" o "formació", a la vegada παις, país, "nen") era, per als antics la base de educació que dotava als homes d’un caràcter veritablement humà.

[2] Areté (en grec αρετή) és un dels conceptes crucials de l’ètica i la política en la seva forma més elemental, és l’excel·lència o la perfecció.