Mea culpa

La bondat de la xarxa, tot i malgrat el seu origen USA, és la universalització de la informació i l’efecte blogger no n’era un fet aïllat; no n’era dic, perquè darrerament i jo també he comés aquest error, mea culpa, hi ha una tendència comunitarista, una tendència localitzadora absolutament preocupant: castosferes, vallesferes, lleidasferes,... i altres “feres”.

És probable però, que si el procés de glocalització quedés en això en l’identitarisme local, podríem entendre que hi ha un procés pròxim a l’element “natio” que rebufa des de determinats bloggers; el pitjor és la necessitat amarada de un intent de convertir el que és 2.0 (un aforema que ens indica una determinada forma de gestió de la xarxa i poca cosa més) en un model 1.0, és a dir en allò anterior, i per tant sustentat en el contacte personal, fruit de les angoixes d’un particular model d’individualisme, però també de les essències bàsiques del control social i de saber: qui, com, quan, què i perquè.

I ja dic jo també vaig sucumbir en l’invent de la Catosfera, una experiència simpàtica que hauria de quedar precisament en això, en la simpatia i com diria un castellà “vas que te matas”, però és clar, juguem a les plataformes, a la mobilitat vertical a partir de les essències relacionals que tant es reivindiquen des dels aforemes 2.0, des de la solitud de la xarxa: quina pena, oi? Perquè si som capaços de descobrir en la creació d’opinions, d’idees, el valor en si mateix, a partir del reconeixement de la transmissió del pensament, a què ve de descobrir-nos, de fer-nos evidents en un món que podríem dir-ne no-matrix?

65.000 i 850

Emociona de veure aquesta xifra, de saber-te llegit 65.000 vegades en els teus 850 articles publicats en aquest blog, una fita que no podia ni sospitar el mes de juliol de 2005 quan començava aquesta aventura d‘escriure, de descriure, d’analitzar, en tot cas de deixar que els teus pensaments aflorin i deixin de pertànyer-te per passar a ser propietat de la xarxa, ja ho diuen que només ets “amo” dels teus silencis, que n’hi ha us ho ben asseguro.

Gràcies, per exemple a en Marc Vidal, el promotor de l'encontre "catosfera" que en refereix com un dels 50 principals i em descriu com: “L’Albert Balada edita el seu diari digital des de juliol de 2005. Tot i que la seva vinculació al PSC determina molts dels seus raonaments, cal destacar la seva preparació en politologia i la seva capacitat d’abstrair-se per analitzar objectivament la realitat”.

Gràcies també a la candidata del PSC per Barcelona al Congrés dels Diputats en aquestes elecciones generals '08, Carme Chacón , a qui des d'aquí desitjo molts d'èxits i als organitzadors de la seva web per la consideració d’enllaçar-me com la seva gent.

I a tots aquells que al llarg de tot aquest temps m’han enllaçat, o m’han enviat comentaris per amplificar el missatge d’aquest blog o per opinar o simplement per ser enllà llegint les meves histories quotidianes: també, gràcies, moltes i moltes gràcies.