Una cita: Charles Louis de Secondat, baró de La Bréde i de Montesquieu.

“Per servir sempre, o vincitrice, o vintu!”[1]  [2]

---

[1] Charles Louis de Secondat, baró de La Bréde i de Montesquieu. “Les Cartes perses”. Consejo Nacional para la cultura y las artes. Traducció i notes: María Rocío Muñoz. Mèxic. 1992.

[2] «Barkhause, que identificà aquesta cita com el darrer vers d’un sonet de Vinzenso de Filicalia titulat all’Italia, opina que la intenció de Montesquieu no era referir-se a Itàlia sinó que tal vegada pretenia tractar de la dona en general. En aquest cas, les “cartes perses” serien exclusivament una defensa de la dona en pro de l’alliberament. Però hi ha també la possibilitat que servir tingui a veure aquí amb el sentit de ser útil, servir a una causa, un cert sentit de milícia; i de ser així, potser Montesquieu no va voler prestar la seva contribució ferma a la dona, sinó a la veritat. Serà, doncs, la veritat –la veritat dels filòsofs, està clar- la que haurà d’estar disposada a “servir sempre, victoriosa o vençuda”»  

La nova cultura epistolar

T’asseus lentament davant del teu ordinador, amb aquella taula plena de papers i notes, acompanyat dels teus llibres, reflexions properes i llunyanes que resten sempre amatents a l’espera que les recuperis una i una altra vegada. Aquesta finestra al món que se’t presenta de vegades com una fusta de salvació en la que pots expressar els teus més profunds sentiments a modes de declaració epistolar, com aquelles cartes que en el segle XVIII van constituir també significatius llibres que ens descrivien situacions personals i socials, recordem si més no per a citar-ne dos “Les cartes perses” o “Las Cartas Marruecas”. Salvant les distàncies i els models de l’època, és probable que repetim aquells models amb els formats propis de l’etapa post moderna que ens ha tocat de viure, recuperant doncs antigues i bones costums que deixen de banda aquella intranscendent situació de l’individualisme globalitzant per esdevenir un corpus cohesionat a través de la literatura, de l’escriptura, on intentem de descriure passions i missions, deures i drets, visions i reflexions, i de tant en tant una mica de filosofia.

Aquesta senzilla i petita reflexió la faig quan la Maria Guardia, una bona amiga m’atorga des del seu blog el premi de blog solidari, descrivint aquest des del que llegiu aquestes línies amb un apressi que li agraeixo, no se si el meu blog predica precisament la solidaritat, en tot cas, potser si que darrera d’aquelles lletres, darrera d’aquells versos, darrera de totes i cadascuna de les reflexions que hi insereixo s’hi pot llegir un principi universal que descric en el zenit del blog mateix, com una estopa que descriu a modes dels antics les essències del que vol ser aquest conglomerat de paraules.

Ara em toca a mi d’atorgar aquest premi que vol ser com un esperó a continuar en el treball diari, en el treball a través de la xarxa, en descobrir-nos al món com una peça més el conglomerat social que pensa i té la sensibilitat de dir-ho, de parlar, d’escriure-ho, de mullar-se en definitiva; Els blogs als que vull guardonar amb aquest premi, perquè si, perquè em dona la gana, són:

El blog de la Joanna Martín, un blog nou, que encara té l’olor del forn calent, de pensar com el faria, on aquesta amiga analitza, recrea una notícia apareguda cada dia als mitjans i ens aporta la seva visió la seva perspectiva, una perspectiva nova al meu entendre on se’ns descriu ella mateixa buscant-hi la reflexió que ens proposa...

El blog de la Cristina Catarecha, una molt bona fotògrafa que també acaba de crear el seu blog, on a més podem descobrir que és una apassionada del dir i del saber dir, del veure i entendre al seu entorn el que passa i com passa.

Hi ha, però tant blog que podria rebre la consideració solidària, mireu els enllaços al lateral dret d'aquest meu blog, tants, desconeguts, amics i coneguts, de tot hi ha que em sabria greu, molt de greu, deixar-me’n algun. Per tant comprendreu que no en citi més, que doni per citats tots aquells blogs que d’una o altra manera em són referència, sabent que de vegades els blogs són en la ment de cadascú, els pensaments que poden o no transmetre’s en el decurs del nostre dia a dia, del nostre sinuós trànsit per la vida, on fem d’aquestes cartes a la xarxa el nostre valor com a persones.

Una cita: Montesquieu

"La democràcia ha de guardar-se de dos excessos: l’esperit de la desigualtat, que la condueix a l’aristocràcia, i l’esperit de la igualtat extrema, que la condueix al despotisme." (1)

(1) 1689-1755. Charles-Louis de Secondat. Escriptor i polític francès un dels representants més destacats del pensament de la Il·lustració