Contra l'oblit...

La fotografia és original de Llorenç Melgosa, finalista del Concurs Itaca 2013

Contra l’oblit no hi ha millor essència que la devoció i la sinceritat. L’energia se’ns revela potent, des de la nostra humanitat en connexió proverbial amb la Providència que ens conrea els sentiments de la nostra noblesa. Som de viatge permanent per aquesta ruta que anem construint des que la vida ens és atorgada, però,  de tant en tant, convé d’examinar el nostres cors, comprovar que les nostres paraules responguin als nostres actes,  perquè la parla reflecteix coneixement, com són units el dia i la nit, sense transgressions, sense indiferències, conscient que no hi ha més sentit que el bé, sense ira en cap jorn, conscients, tanmateix que no hi ha altre sentit que la cerca de la veritat, perquè   tots els éssers humans neixen iguals i dotats d’iguals principis essencials: la Vida, la Llibertat i la Recerca de la Felicitat.

© Albert Balada

20-12-2013

De totes les experiències viscudes...

La fotografia és de Martine Olivieri

De totes les experiències viscudes, de totes les situacions, fins i tot d’aquelles més agrestes, també de l’acció o inacció dels teus adversaris, pots extreure’n aprenentatges, però aleshores has de ser agraït, i saber-te beneït per la Providència, doncs hauràs sabut comprendre’n el sentit d’allò que ha succeït en el moment precís, perquè la vida té els seus moments i les seves regles d’interpretació, senzilles, d’adaptació a les circumstàncies i als moments, amb l’obligació d’estimar el proïsme, sigui qui sigui, com també d’apreciar tot allò que ens arriba, com també tot allò que ens deixa, res no és casual en aquest món.  

                       

© Albert Balada

06-10-2013     

Ens cal...

Ens cal encabir en el nostre sí, en temps complexos, un notori equilibri que n’estableixi una relació fluïda i en pau, entre el nostre cos i la nostra ment, perquè ens és imprescindible una serenor completa per a poder afrontar aquella complexitat en la que la disposició d’esperit ens ha de permetre de conrear una existència fructífera; avançarem per camins pedregosos, però aquella confluència ens permet el pont necessari entre aquest món i el món espiritual, superior, que ens connecta amb la providència de manera que aquella distància que ens separi del proïsme pugui superar-se i compensar la desigualtat, transcendint i connectant d’aquesta manera amb l’Univers mateix del que en formem part, entenen que hi ha detalls materials, necessitats que són intranscendents, i per tant prescindibles, doncs per a res serveixen...

© Albert Balada

12-09-2013

És ben segur...

Porta lateral de l'església de Sant Martí a Lleida

És ben segur que en quasevulla circumstància, el detall, per insigificant que pugui semblar, és sempre important, més encara si forma part d'una acció humana, però també si forma part de de tota acció de la Providència; per això l'eixoplug en el Temple, és important, darrera la porta sagrada, permet de reflexionar sobre totes les circumstàncies que ens envolten, lluny dels sorolls ambients, a cobert ...

© Albert Balada.
28-08-2013

El mal o el bé...

El mal o el bé que hem fet és aquell que defineix el nostre esdevenidor, obrint i tancant les portes, no només de la nostra vida, perquè no som unitats aïllades en l’univers, doncs vivim en connexió permanent amb la mirada i el cor del nostre proïsme, però també amb la Providència que ens acompanya en el dictat...

© Albert Balada

27-06-2013

És ben segur...

És ben segur que no has de patir si el dibuix del teu camí no és aquell que esperes, no intentis interpretar les circumstàncies, descobreix-te en la humilitat garant dels mínims necessaris per a viure, allò que la Providència fa que et sigui present, i deixa que les situacions s’executin, perquè la estranya combinació, tard o d’hora conformarà el teu phatos de la manera com s’incardina amb el teu entorn i amb la resta de l’univers; cal, però, no defallir, ni deixar-nos atabalar pels problemes i dèries que de vegades ens fan incomprensible aquella dansa estranya del destí. No creguis a aquells que et diguin que les crisis transformen, només la catarsi i la serenor transformen allò que ha de ser transformat...

© Albert Balada.
21-01-2013

Una cita: Benjamin Franklin

“...Mai vaig dubtar, per exemple, de l’existència de la Deïtat; de què va fer el món i el governà per la seva Providència; de què el millor servei de Déu és fer el bé al home; de què les nostres ànimes són immortals: i de que tot crim serà castigat, i la virtut recompensada, aquí o en l’esdevenidor...” [1]

---

[1] Franklin, Benjamin. Memoires de la vie privée. Paris, Març 1791