Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris frustració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris frustració. Mostrar tots els missatges

dissabte, 7 de desembre del 2013

Tot el que succeeix...



La fotografia és original de Jordi Plana Nieto

Tot el que ens succeeix és, de fets perfecte, encara que ens pugui semblar perfectible, perquè si hom és capaç d’entendre les circumstàncies, hom pot alhora descobrir la bondat en la seva més absoluta forma. Què ens impedeix de descobrir la felicitat en tots els nostres actes? Només l’absurda i conspícua consciència que arrela en moments passats i albira sense senderi futurs inexistents. Inconsciència humana que esdevé inconsistència, doncs gaudir del present, siguin quines siguin les circumstàncies, ens ensenya si hom sap traduir cada situació, si hom sap transformar cada situació, una mena d’obertura emocional que ens permet transitar de la frustració a la felicitat...

© Albert Balada

07-12-2013  

diumenge, 31 de gener del 2010

Veneració de la vida


Com seria el món, sense el valor de les essències primigènies, sense aquells condicionants que esdevenen normes primàries, els que ens han de guiar en el seguici permanent, que ens són exigible tot hora en la veneració de la llum eterna, llum en la veneració de la vida com un do incommensurable esdevenint llegat a conservar i preservar?

El bé significa, en la mistificació transcendent, quelcom que en la radical promesa de consecució ens adorna aquella actitud esguardadora dels nostres anhels en la més profunda visió que de la humanitat mateixa estant, et permet, quan l’abraces, de descobrir com el mal no és sinó una conseqüència mateixa d'aquella frustració que esdevé en aquells que volen acomboiar les riqueses mundanes, el poder que no és real, profà en la realitat dels homes, lluny d’ aquelles realitats que els ancians ens han transmès si hem estat capaços d’escoltar atentament els missatges i els senyals que la terra ens do.

No guaitem mai més enrere, descobrim que és el que tenim, que és el que ens ha quedat del nostre trànsit per la vida i esdevinguem guardians de les virtuts que només en el respecte als principis ens han de preservar dels mites erràtics, de les falsàries realitats, dels discursos buits d’aquells que s’adornen en la paraula i ens galantegen les orelles.

Si tanquem els ulls i en el silenci i la fosca atenem a la realitat que se’ns amaga, sabrem descobrir com en l’engany se’ns construeixen camins en els que l’encens s’esgota i apaivaga les olors, és aleshores quan veurem des de l’ introspecció la veritat oculta i si aquesta es sotmet al bé o per contra amalgama interessos diversos, limitats i mundans, aleshores podrem saber allunyar-nos-en a temps de la mentida i de l’odi....

dijous, 24 d’abril del 2008

Reaccions


“En qualsevol grup d’individus podem reconèixer aquells per als qui aquestes diferents reaccions a la frustració i la aflicció responen a la seva modalitat: ignorant-la, tractant-la amb expressió no inhibida, venjant-se, castigant una víctima i buscant la restitució de la situació original. En els registres psiquiàtrics de la nostra pròpia societat, alguns d’aquest impuls son reconeguts com a camins dolents per a fer front a la situació; altres, com a bons. Els dolents son considerats com conduents a desajustos i insànies; els bons, a un adequat funcionament social. Queda però que la correlació no es troba entre qualsevol tendència “dolenta” i la anormalitat en un sentit absolut. El desig de fugir de l’acció, de deixar-la al marge a tota costa, no determina una conducta psicopàtica enllà on, com entre els pobles ella està regida per institucions i sostinguda per qualsevol actitud del grup.”[1]




[1] Benedict, Ruth. El hombre i la cultura.Edhasa. Barcelona. 1.989 pag. 263


Ruth Fulton Benedict (1887-1948) neix a Nova York, fou professora de la Universitat de Columbia. va publicar entre d'altres: "Patterns of Culture" i "The sword and the Chrysanthemun".