Ens cal saber ser receptors de la Llum...

Ens cal saber ser receptors de la Llum que circumda el nostre planeta, dadora de vida, aquella que ens és atorgada, com un privilegi, com regal que rep tot esser viu i saber enaltir aquest privilegi tot protegint-la com el bé més preuat; perquè som lliures i en aquest valor i principi, saber  alhora proclamar la essència de la igualtat i el destí de la humanitat que no és altra que en la calma i l’harmonia esdevenir sacerdots de la felicitat, com a bé suprem que ens pertany...

Honor i glòria a aquells que han sabut dur al llarg de la seva existència el preuat do de la bondat com a insígnia aurada ; sapiguem doncs fer d’aquest món la vívida presència del bé en cadascun dels seus punts cardinals a través dels nostres actes, allunyats de passions amb la única il·lusió de la amor com a penyora a transferir al proïsme...

© Albert Balada

04-05-2013    

Esperit de llum

Veure la llum. El privilegi de saber que la paraula, com el signe, respon al senyal universal del bé, del bé com a principi, del bé com a valor, del bé com a experiència, del bé com tot allò que t’ha de definir en la teva interacció social, malgrat tot plegat pugui semblar una simfonia monocorde i acrònima difícil d’entendre, com aquell discurs eteri; el fet de saber-te prop de la llum, en sintonia amb el que t’envolta, amb el somriure permanent que et permet descobrir en els ulls del teu interlocutor aquella expressió que et parla de mons personals i íntims a compartir i alhora a fer de tot plegat un principi i un final, et fa saber que tot és tot , com aquella α i aquella ∞ que ens apropa una mica més, només una mica, a la nostra essència humana, a l'eternitat en un temps, com un somni, el mateix que ens transmet Max Ernst, potser...........