Hi ha minuts de joia...

La fotografia és original de Llorenç Domingo

Hi ha minuts de joia, moments precisos que el nostre inconscient ens regala, moments que de vegades des del nostre conscient ni ens n’ adonem, el regal d’un color, el regal d’un so, el regal d’un sabor, el regal d’una olor, el regal de la vida, percepcions intangibles, que amalgamen valors que esdevenen preuats a l’ànima...

                                     

© Albert Balada

05-10-2013 

El silenci...

"...el silenci pot arribar a ser més intens que el so més alt, i més suau que el més lleu..."[1]

---

[1] Barenboim, Daniel. El so de la vida. Edicions 62, Barcelona. 2008.ISBN 9788429761375. Pag. 17.

Lluna minvant

Mentre aquella lluna minvant acompanyava les passes lentes, escoltava el so de les campanes de l’església que delectaven el cel fosc que cobria la ciutat. El silenci omplia després els carrers quan els sorolls profans deixaven d’envair l’òbit recent del sol, que hauria de donar pas al paradís dels somnis. El miol arrecerat trencava la placidesa, aquell traqueteig del camí de ferro em recordava el soroll dels talers que havien acompanyat les meves nits d’infantesa, al costat d’aquella estufa de ferro que escalfava l’estança, mentre mirava aquell cel que tot just omplien els pocs estels que lluentejaven la nit.