Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris violència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris violència. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 d’agost del 2013

Hem de cometre...



La fotografia és original de Llorenç Melgosa

"Hem de cometre un acte de violència: obligar a que aquest món adopti alguna postura davant de qüestions de les que no es percatava, i així, rebutjar o evitar aquella inconsciència que féu del món el que era, un món tan diferent i tan incomunicat com el nostre." (1)

(1) Bauman, Zygmunt. Modernidad y ambivalencia. Anthropos Editorial. Barcelona. 2005. ISBn 9788476587089. pag 25   

dimarts, 10 d’abril del 2012

Una cita: Moshé ben Maimón.


“la convivència s'aconsegueix de dues maneres: una, eliminant la violència que els homes es fan mútuament, es a dir, que els homes no facin nomes el que els sembla just a ells o el que llur voluntat o poder els permet de fer, sinó el que es útil a tothom ; l'altra, procurant que els individus adquireixin costums convenients a la societat, per tal que la ciutat estigui en ordre”[1]


[1] Moshé ben Maimón*. Guía de los Perplejos (escrita en l'any 1190). Ed. Conaculta: México D.F., 2001
*Còrdova, 30 de març de 1135 — Al-Fusṭāṭ, Egipte, 13 de desembre de 1204. Nom amb què és conegut en la tradició europea el filòsof, metge i talmudista hebreu Mosĕ ben Maimon, anomenatRambam en el judaisme i Abū Imram Mūsà ibn Maymūn en la literatura àrab.

dilluns, 23 de febrer del 2009

Percepcions...

“La por, la cobdícia i el desig de poder son les forces psicològiques que no només indueixen a la guerra i la violència entre les nacions, les tribus, les religions i les ideologies, sinó que també són la causa del conflicte incessant en les relacions personals. Fan que tinguem una percepció distorsionada de nosaltres mateixos i dels demés. A través d’elles interpretem equivocadament totes les situacions, arribem a actuacions equivocades, que ens porten a voler eliminar la por i satisfer la necessitat de tenir més: aquell esvoranc sense fons que mai es plena.”[1]

[1] Tolle Eckhart. Una nueva Tierra. Títol Original: A new earth. Traducció : Adriana de Hassan. Ed. Norma. Namaste Publishing. Vancouver (Canadà). 2005. pag. 6

dijous, 22 de maig del 2008

Semàntiques


La complexitat transcendental de la gestió heracliana de la convivència, quan el model de la Grècia clàssica esdevé ultrapassat per la semàntica a l’ús en el segle XXI, ens permet d'observar com es mimetitzen models antecessors, com se’ns dibuixen escenaris on la deriva no democràtica esdevé normalitzant, perquè l’error en les estratègies de definició social, el que de vegades en el reconeixement de la nostra societat es defineix com franquisme sociològic existeix, de igual manera com alguns autors reconeixen com en els contextos de fanatisme i violència[1] “els pocs actuen per tots”, i com ,de fet, “la denominada revolució estudiantil dels 60 va ser dirigida pel cinc per cent de la població universitària, de manera que els percentatges pesen en democràcia, però son insignificants en contextos no democràtics”[2].


[1] Borrmans, M. Islam e Cristianesimo: La via del dialogo. Paoline. Roma 1993
[2] Sartori, G. La sociedad multiétnica. Taurus. Buenos Aires. 2003. pag. 142

diumenge, 27 d’abril del 2008

Un esglai de l'ànima


Tot plegat com una espurna que encén aquella espelma d’encens que crema lentament la seva essència, mentre el fum blanc olorós puja també lentament en l’aire, omplint tota l’estança de delicat aroma que embriaga. El dia neix, com qui neix a una nova existència i ens cal somriure al sol i a la terra, als pares del nostre univers particular i personal que es configura cada moment de la nostra existència de la mateixa manera com ho fan tots els essers vius amb els que fem convivència.

Gaudir d’aquest fet transcendent, com és el saber-te viu, o viva, si el lector és un purista del llenguatge en clau de gènere, és la millor de les experiències en la vida, gaudir de l’instant precís en que abandonem el somni i despertem a un nou dia, en la nostra vida, aquest únic i emocionant valor, el de sentir-se en connexió amb tot el que ens envolta és la única cosa que té un principi:, el concepte mateix d’humanitat. La resta, tot plegat, no val res, sinó hem estat capaços de donar valor a la vida, a la nostra i com no a la dels demés.

Potser són doncs encertades les paraules de Marc Tul·li Ciceró[1] quan ens pregunta: una ferida infligida al cos farà més manifesta la vostra violència que un esglai de l’ànima?... Segurament el valor del sentiment, aquell que mou tot plegat, que allibera la nostra més íntima presència, esdevé tanmateix el tresor més preuat, mentre no tothom és capaç de poder intuir que és aquest model sensible el que mou el món a través dels temps, com una roda cíclica que ens porta sempre com per atzar a les essències de la espècie humana.


[1] Ciceró, Marc Tul·li. Discursos Vol. VII. Fundació Bernat Metge 1.955. Discurs en defensa de Aulus Cecina. pag. 64