Ens ha tocat de viure...

La fotografia és original de Montse Esteba

“ (...) Ens ha tocat viure sota un gran control social i molt condicionats per les majories. Això fa que, de manera més o menys conscient, hi hagi moltes persones que viuen seguint pautes fins i tot imposades des de fora. Sembla que algunes coses siguin més veritat o més bones només perquè tothom ho diu o ho fa. En aquest món globalitzat resulta més còmode seguir el camí trillat que viure contra corrent o mantenir actituds que poden fer-nos impopulars.”[1]

---

[1] Piris, Joan* fragment de la seva glosa: L’ inconformisme del cristià. 14-07-2013

* (1939) Bisbe de Lleida de Lleida (2008-...). Realitza els seus estudis d'Humanitats i Filosofia, i també de Teologia al Seminari Metropolità de València,

Existeix, si més no...

“Existeix, si més no, una veritat molt simple: el naixement, el creixement i la mort constitueixen el cercle ferri en el que es troba confinat tot allò humà i que cal sigui corregit. No hi hauria, aleshores, res de més estrany en el fet que la filosofia grega, després d’haver assolit el més elevat creixement amb Aristòtil, s’hagués marcit immediatament.

Però la mort dels herois és similar a la posta de sol i no a l’esclat d’una granota que s’ha unflat. I, a més, el naixement, el creixement i la mort, són representacions molt generals, molt vagues, en que tot s’hi pot encabir, però on res és aprehès. La mort està ella mateixa preformada en allò vivent; seria menester, aleshores, tant com la forma de la vida, captar aquesta altra, segons la seva estructura, mitjançant el seu caràcter específic.” [1]    

---

[1] Marx, Karl. Diferència de la filosofia de la natura en Demòcrit i Epicur. Ed. Ayuso. Madrid. 1971.  pag. 9

Tot vesprant...

Llums i ombres

Tot vesprant quan el sol encara remuga,

La guitarra arrossega els dits fins a les notes sublims

Que pentinen, l’aire ofegós d’un estiu

Que començà ensopit, enrarit i tebi.

Els gemecs de les cordes enlairen sons

Que esdevenen poesia, mentre la paraula càndida

Voleia per entre el fumet de la pipa, pensant

Com de senzill és fer córrer l’aire

Per apaivagar la calima que fa pesar els peus...

L’horitzó fineja bromes que s’anuncien

He comprat un paraigües barat...

Les cendres del que va ser voleien encara,

Tot aixecant formes i colors que no són,

Com no van ser, però s’arreceren, impenitents

I estèrils, a formar part del vent i caminar lluny.

Què ho fa que els temps sempre semblen repetir-se

Una i una altra vegada, encara que els actors

Tinguin rostres distints?

Potser la bugada no va ser prou neta,

El sabó, de vegades, no és prou

I és necessari tornar al sistema de la iaia:

Colpeja que colpejaràs contra la pedra,

Ara d’un costat, ara l’altra, i esbandir

Amb aigua clara i neta, vet aquí!

L’horitzó fineja bromes que s’anuncien,

He comprat un paraigües barat...

© Albert Balada

12-07-2013

   

Bufa un rumor...

La fotografia és de Patrick Loiseau

“Bufa un rumor de vent, enllà en la llunyania,

En el cel? En la terra? Algú en un piano

Posa la seva mà inquieta sobre el marfil sonant,

I de cop

Han obert les roses grogues,

Les roses grogues que ja són res

Sota la pluja eterna dels dies monòtons.

I una altra vegada traint l’oblit... “[1]

---

[1] Garcia Baena, Pablo. En la quietud del temps. Antologia poètica. Editorial Renacimiento. Sevilla. 2002.Elegia a Chopin en una tardor d’octubre (fragment). Pag 43. ISBN 9788484720355

El gat és autèntic...

A la fotografia le meva gata "Dolça" ensenyorant-se del meu llit...

El gat és autèntic, no enganya, no gasta hipocresia, ni falsos somriures; quan no té res a dir o a esperar, apaga el seu rellotge vital i passeja per la riba del país de Morfeu, que li aporta més felicitat, potser molta més que no pas compartir l’escassetat de la mateixa amb els humans. Són sincers, et volen perquè et volen, com ets, sense additaments, sense necessitat de fer veure el que no ets, cosa tant pròpia de la humanitat sencera, i si no et volen, rara vegada si ets com cal,  t’ho fan saber, t’ho diuen clarament, sense mobbing ni bulling, ni altres punyetes post modernes dites en anglès d’anar per casa; perquè els gats són molt més savis que nosaltres,  i gaudeixen, si poden, de la millor vida que de vegades és ben senzilla,  i si no poden, també, doncs en el seu viure, sigui quin sigui, curt o llarg, han sabut descobrir que també hi ha vida, sense honors, sense mèrits, sense privilegis, sense paranoies diverses. Els gats són autèntics, a nosaltres ens costa més, però sempre és temps d’intentar-ho i aconseguir de ser, només i senzillament ser, com ells...   

© Albert Balada

10-07-2013

No dubtis...

La fotografia és original de Montse Esteba

No dubtis que en el teu phatos, allò que està escrit esdevé una teranyina que enllaça la teva vida amb la dels teus proïsmes i en ella, allò que ha de ser respon a les circumstàncies que t’envolten i que es nodreixen del que va ser i el que serà, encara que un i altre no siguin al teu abast, perquè ja el passat esdevingué i el futur no ha arribat pas encara. Cerca una ombra en la que guarir les ferides si n’hi ha, però no deixis que aquestes esdevinguin el teu centre, al contrari, aprèn d’allò viscut i camina deixant que del sol que t’és donat en puguis gaudir així com d’aquells petits detalls que t’acaronen...

© Albert Balada
10-07-2013

Digues estranger...

“Digues estranger: un déu fou el responsable de les vostres lleis o un home? Un déu, fou, un déu, a nosaltres ens agrada de dir que fou Zeus, però a Esparta, d’ on prové aquest company nostre, em sembla que en dirien Apol•lo...” (1)

(1) Plató. Diàlegs (vol. XIX). Les lleis. Llibres I-III. Ed. Bernat Metge. Barcelona. 1933. Pag. 58 

La nit apaivaga...

La nit apaivaga els mals sabors de boca, els esperits ronden amb sons de Leonard Cohen i libacions d'abadia per a perdonar els mals hàbits que ens ronden i ens abracen, subjectes d'antic que es resisteixen a sucumbir...

©Albert Balada
08-07-2013 

Una cita: Denis Diderot

 “No són dignes de compassió els cecs per no estimar la bellesa sinó el que és bo? Quantes coses admirables les que es perden! L’ únic bé que els rescabala d’aital pèrdua és tenir idees de la bellesa, en veritat menys esteses però més clares que les dels filòsofs vidents que les han tractat més àmpliament” [1]

  

---

[1] Diderot, Denis. Carta sobre els cecs per a ús dels que hi veuen. Volum I. De el Laberint erudit. El cuenco de plata. Buenos Aires.2005. ISBN  9789872161583 Pag,. 37

No em titlleu d'inconseqüent...

Disculpa[1]

No em titlleu d’inconseqüent

perquè el meu cor

Hagi quedat pres

Per una veu que canta;

Cal estar seriós de vegades

com d'altres

cal deixar-se Emocionar;

Com la fusta, de la que surt

tant l’arc del guerrer

com el Llaüt del cantor.

Ibrahim Ibn Utman*. Còrdova, S. XII

Va ser Alfaquí, doctor o savi de la llei  i poeta

---

[1] Gómez Garcia, Emilio. Cinco poetas musulmanes. Ed. Austral. Madrid. 1959.

Una cita: Hugues Salel

Si entremesclant profit i dolçor

És un autor granment apreciat,

Preu tindràs, això és, cosa segura

Bé ho conec, no tinguis cura,

Doncs en el teu llibre, alegre i fonamentat,

Tan útilment i tan bé vas escriure,

Que fins i tot diria Demòcrit existeix

Sempre burlant la nostra vida humana

Persevera ara, que si no et vas veure

Abaix exalçat, ho seràs a dalt[1]   

---

[1] Salel, Hugues*. Dècima del mestre Hugues Salel a l’autor del llibre. A: Rabelais, François. Gargantua i Pantagruel. Akal. Madrid.1989,2004  ISBN 9788446022176 Pag 22

*Hugues Salel, (1504-1553) poeta francès, format a Cahors i Toulouse, ajudant de cambra de del Rei Francesc I, esdevingué conseller i harmonista de la Reina. Traduí en dodecasíl·labs la Ilíada d’ Homer al francès.. Defensor i amic de Fraçois Rabelais, també conegut com Alcofribas Nasier  o Seraphin Calobarsy

Cap ritme...

A la fotografia André Gide © Agence Roger Viollet

“(...) Cap ritme; no entenc la desigualtat de la corrent. I pensar que cap pintor no ha plasmat encara un espectacle com aquest! (...) L’art requereix temprança i no és grat de grandiositats. Una descripció no resulta més emocionant només perquè parlis de deu en lloc d’un (...)” [1]

---

[1] Gide, André*. Viatge al Congo. Ed. Península.Barcelona.  2010. ISBN  9788499420080 Pag.42

 *(1869-1951) escriptor francès. Premi Nobel de Literatura 1947.

Si es pogués...

Si es pogués retratar el calor, veuríem també el silenci de les planes, els ocells arrecerats ves a saber, sense voleiar les cel•lades on un aire calent, un cers estrany, ens pentina, mentre el sol punxa sobre la pell nua. Si es pogués retratar el calor, podria tenir el nom de l’oest on aquesta calima immensa ens abraça, atemorint el cor i demanant esguard, i aigua, molt aigua per apaivagar la set per la transpiració excessiva. Si es pogués retratar el calor quin retrat en sortiria!

©Albert Balada
06-07-2013

Hi ha moments...

Hi ha moments del dia, encara que sigui a ple sol, que et conviden a perdre la mirada en l’horitzó i relaxar l’ànim i l’esperit, tot reconciliant-te amb tu mateix i amb la vida, reflexionant sota un sol de justícia juliolenc en aquestes terres de l’occident, o del ponent com els agrada dir als que són de llevant, tot i que no se’n diuen. Oració en silenci on hi cap tothom, sigui quina hagi estat la seva aportació a la meva existència, que tothom mereix que algú ori per ell.

© Albert Balada

05-07-2013

Endolcir...

“....endolcir les paraules i els pensaments per a recordar l’amor que hi enterrat sota la còlera...”[1]

---

[1] Divakaruni, Chitra Banerjee*. La senyora de les espècies. Ed.BSA, Barcelona. 2009. ISBN 978-84-9872-804-0.Pag. 106

* (Calcuta 1957) escriptora i poetessa americana nascuda a l’Índia, des d’ on emigra als USA el 1976.