dimecres, 7 de juny de 2006

Baixar del burro, el protagonisme i la foto.



Ho deia el meu amic i alcalde de Torre-serona, és aquest el tema de la setmana, en la presentació de la que serà la nova ciutat esportiva de la UE Lleida, com ha quedat trastocat el concepte que neix a la dècada dels 90 de la "Lleida ciutat regió".

El concepte metropolità que calca els models metropolitans de Barcelona, València i Bilbao, per exemple, ha quedat obsolet i caduc i albira una nova fórmula més agosarada, però a la vegada efectiva, com ho ha demostrat la conjuració d'Aix en Provence, amb una àrea d’influència en un interland de prop de 250.000 habitants i una ciutat central de +/- 130.000, ben semblant a la nostra configuració, tot i que potser aquí hi veiem nuclis encara molt petits.

Bé, doncs, aquest nou concepte, la "xarxa de municipis", planteja el concepte des d'una perspectiva en xarxa, des d'una perspectiva de col•laboració necessària i a la vegada potenciant-ne el creixement i consolidació d'àrees d'aquest interland que a la nostra demarcació es dibuixa en vàries corones concèntriques que abasten fins a 60 Kmt, d'est a oest i fins a 30 quilòmetres de nord a sud.


Ha estat un dia de satisfaccions per l'Enric Colom, alcalde de Torre-serona,com també per l'Àngel Ros, alcalde de Lleida, en el sentit que podem veure plasmats aquells apunts teòrics que alguns hem anat treballant, de vegades contracorrent i moltes vegades a despit de simplicitats i comentaris reaccionaris, com el que feia un president de l'institució provincial, lamentant que la UE Lleida anés al territori.

La presentació dels plànols i la signatura del conveni que suposa la definitiva ubicació en el "banlieu" lleidatà de la primera corona ha fet baixar del burro a més d'un i s'ha tingut que engolir les seves paraules, que escrites queden, per admetre la necessitat de suport al projecte i a la institució que ha decidit acollir-lo. I tot això perquè, doncs simplement per poder assolir un protagonisme que no pertoca a qui sempre ha optat pel model de subvenció encoberta via el conveni, de manera que així ens podem saltar la Llei de subvencions i intentar rendibilitzar electoralment un suport a un esport de masses.

El cert és que el ciutadà comença a apreciar el concepte de la necessitat que les societats esportives d'elit tinguin els seus propis recursos que puguin ser complementats, i dic complementats, no pas substanciats exclusivament per les administracions públiques que tenen altres deures democràtics amb la societat i en particular amb les administracions municipals en el cas de la Diputació de Lleida i no pas amb la societat civil com se'ns ha fet creure darrerament.

Era un dia feliç per l'Enric i l'Àngel hi ha fet presència per donar suport i ratificar la bondat que una institució esportiva lleidatana contribueixi a dinamitzar el territori del que també porta el nom, com també el Llorenç Domingo, el Joan Sabaté i la Teresa Ginestà, companys del grup a la Diputació fent costat al col•lega, a l'amic. Ja veieu com una foto fa canviar unes declaracions, per assolir el protagonisme d'un acte; bé estar fer baixar del burro llàstima que sigui amb la tossuda realitat de les coses des d'una perspectiva electoralista