dimarts, 13 de juny de 2006

Nike


Ahir posàvem punt i final a la temporada de tertúlies de Lleida TV, on enguany he compartit molt bones estones amb la Regidora de Turisme de la Paeria, Montse Bergés d’ERC, amb en Pere Robert, que el dia 30 deixa la presidència del Col·legi d’Arquitectes i amb en Dionís Oña, antic Secretari General de la UGT a Lleida i actual Secretari de Salud laboral i Medi Ambient de la Nacional d’aquest sindicat.

Tot un luxe de poder posar en comú idees i conceptes. Potser hem creat un grup de tertulians atípics, on l’educació, les formes i el “savoir faire” han imperat en tots els moments i clar, aquella punta de tensió que exigeix el “share” televisió no el teníem, però s’han entès postures i visions de temes sense que l’espectacle hagi estat una nota predominant, sempre de la mà “divina” de l’estimat Santi Roig, que cada nit moderava.

Un tema important, l’explotació infantil en països subdesenvolupats, on la moral d’empresa en aquelles transnacionals que hi operen, per una banda, i l’estadi preindustrial en que es troben aquelles societats, que encara no han pogut establir una estructura social, ni tan sols moderna, aventura una difícil solució a un desenvolupament sostenible i creixent, que topa per altra banda amb un proteccionisme evident dels sectors primari i secundari dels països desenvolupats, malgrat les rodes de la OMC i les polítiques liberals del BM i de FMI.

Una vegada més es denunciava a la tertúlia el paradigmàtic cas de la transnacional americana Nike, el dispendi en màrqueting publicitari i els sous “declarats” en els països subdesenvolupats, i curiosament, recordàvem com aquesta firma patrocina l’equipament del Barça. Difícil conjuntura on ens omplim la boca de cooperació, comerç just, condonació, però mentre tant continuem sense entendre perquè venen les pasteres, els cayucos i la gent amb visat de turista a aquest món que sembla d’opulència però on els índex de pobresa abasten cada cop més gent i evidencien que les diferencies entre rics i pobres augmenten exponencialment, sense exigir tampoc uns codis deontologics en el desplegament transnacional de les empreses.

Feia referència en el rerafons de la tertúlia a les dades que a la dècada dels 90 publicada l’Oficina del Cens d’Estats Units i com posava de manifest que l’índex de pobresa començava a medir-se a partir de 2 1/5 el salari mínim interprofessional, o sia que no és cap exageració la situació dels anomenats mileuristes, de fet són al llindar de la pobresa i per tant difícilment podran assolir quotes d’autogestió lluny de la família, el que contrasta amb comentaris en els cercles econòmics empresarials de la quantitat de diner que circula per a poder portar endavant activitats emprenedores.