diumenge, 11 de juny de 2006

L'Estudi d'opinió de "Segre" sobre la realitat electoral de LLeida



L'edició d'avui del rotatiu en paper, i a la que fa breu referència l'edició digital de Segre , publica tres interessants estudis d'opinió (prefereixo aquesta denominació a la tradicional d'enquesta, perquè aporta un valor afegit de transformació i interpretació de variables que una enquesta sola no aporta) elaborats per l'empresa Infortécnica (Información Técnica y Científica S.L.) amb seu a Barcelona, tot i que treballa preferentment fent estudis a Madrid i Galícia, encara que té algun estudi de localitats catalanes com ara Terrassa. Pel que sé ja havia realitzat algun altre estudi per Segre, com el que van publicar l'any 2000 sobre preferències electorals al Parlament de Madrid.

Veig l'estudi absolutament rigorós però en voldria valorar els tres estadis diferents que el configuren, tot i que limitats a les tres planes que el rotatiu es permet de dedicar-li:

L'estudi sobre la tendència en el referèndum de l'EAC del 18 de juny, que d'alguna manera ve a ratificar estudis precedents realitzats per institucions de tanta solvència com el Centre d'Investigacions Sociològiques (C.I.S.), de recomanada lectura en les dues propostes d'encreuament de dades que possibilita, i el que ens presenta el Centre d'Estudis d'Opinió (C.E.O.), també de recomanada lectura.

El segon estudi, més arriscat, valora la tendència en les futures autonòmiques, un futurible ambiciós per part de l'autor de l'estudi, donat que no s'han produït ni la convocatòria ni la determinació de la totalitat dels líders de les formacions polítiques i on el fet que es donin valors d'indecisió de l'ordre de més del 50% fa que siguin molt aventurats els resultats.

El tercer estudi, també arriscat, a un any vista de les eleccions locals, planteja un fet similar, amb un nivell d'indecisió tot i que menor d'un 35%, evidencia, com també succeïx en el nivell autonòmic, que és imprescindible determinar-ne les masses electorals consolidada i flotant, que afecten en general a tots els partits en lliça, dada que de predicar-se obligaria a l'autor a no voler mai aventurar un resultat, però qui paga mana. D'aquesta part de l'estudi, però valorar positivament una dada que enllà queda com és l'alt percentatge de ciutadans i ciutadanes que creuen que s'ha de tornar a presentar l'actual alcalde, Àngel Ros, en una ratio del 70%, una dada que no necessita variables de contingència i que per tant passa de ser relativa a absoluta; una altra variable significativa i que també esdevé absoluta és la que refereix la mitjana i la moda relativa a les valoracions de les diferents àrees que configuren el govern municipal, sobre gestió efectiva i no sobre qui lidera l'àrea, un aspecte que deixa molt ben parat a l'equip de govern.

Un cop passin les eleccions locals de maig de 2007, o potser abans, si és possible, amb la publicació de l'estudi registrat que vàrem elaborar el meu col.lega Juanjo Pérez i jo sobre la realitat electoral de la ciutat de Lleida, potser puguin entendre's alguns dels conceptes que aquí només apunto, com ara les masses circulants o consolidades o d'altres com el vot negatiu o el vot contrari, estudi que tot s'ha de dir, que en el seu moment alguns dels coneixedors del mateix no van tractar amb tot el respecte que el mateix segurament es mereixia, en tot cas cal atribuir-ho a l'opinilogia que abunda al nostre país i en els partits, també.

Felicitar al diari Segre pel recurs a la independència que ha fet amb aquests 3 estudis i lamentar que l'extensió dels mateixos no pugui ser comprovada en la limitació del espais que plantegen les planes d'un diari .