divendres, 2 de juny de 2006

Obrim la veda



El mercat de les rebaixes ideològiques està servit, ara unes i altres formacions s’esmerçaran en recursos personals i orgànics en dibuixar un missatge de campanya que acosti a l’elector als seus postulats. La mercadotècnia els haurà aconsellat a tots missatges curts, senzills i entenedors en un tensionament bipolar que a fet estranys companys de viatge: PSC amb CiU i ICV per una banda i ERC i PP per l’altra.

El problema fonamental d’aquesta campanya que ara ha començat és que una campanya que hauria de ser explicativa, perquè els ciutadans tenen una informació parcial rebuda a través dels mitjans de comunicació, es convertirà per uns en unes primàries, per altres en una operació de desgast.

D’entrada ahir vaig ser a l’obertura del PSC a la ciutat de Lleida, un acte senzill, però d’un dignitat absoluta, ecològic, perquè es trenca definitivament amb la dinàmica del cartell en ser descoberta una pancarta a la façana de l’edifici, que en fons roig i lletres vermelles diu un clar i rotund: SÍ.

Diumenge, ball de patums: Ros, Maragall, Montilla i Zapatero, un quartet d’excepció perquè la qüestió s’ho val, no és un tema menor, és la nostra “constitució interna” i per tant és absolutament important i vital que el missatge arribi a tothom. No és un “Estatutet” com el qualifiquen despectivament els d’esquerra, que tenen sort que les actes del congrés dels diputats no arriben a la ciutadania, perquè si circulessin els pujarien els colors, en descobrir que ells allà hi van donar suport, és clar fins a la votació final en ple. S’equivoquen, que hi farem, ja n’aprendran.

La qüestió de PP és més preocupant, i més quan anuncia un recurs d’inconstitucionalitat, i encara, davant d’això hi pot haver qui pensi que la campanya del PSC és massa agressiva?

Jo no us diré que votaré, perquè el vot és secret, però si que us puc dir que el Sí és la millor opció; ah i un comentari final, mireu la pàgina 3 de La Manyana i si no és tendenciosa la imatge, on el tamany de la de CiU (més ben dit del president de la Diputació) és igual a la de les demés forces polítiques totes juntes: ¡que venga Dios y lo vea! i ja van dos de campanya, la primera la informació errònia del cens (vegeu el post "demografia i demagògia") que porta al sectarisme i ara aquesta.