dimarts, 30 de gener de 2007

La nostra consciència.

La insuficiència aguda que em va afectar recentment no ha estat encara superada. Malgrat el mal tràngol dels passadissos de l'Arnau de Vilanova; recepcionat i tractat amb cortesia, després 12 hores apostat a una paret, com tants d'altres ciutadans i ciutadanes amb afeccions singulars, (podent anar a una privada vaig voler saber quina era la sensació de manca d'intimitat), després l'accés a planta i el tracte rebut immillorable, però la mala salut de ferro continua, i continuo en hospitalització domiciliària a l'espera que pugui recuperar aquella capacitat respiratòria necessària per una vida en qualitat. Mentre, continuo llegint a Kant, ves quines coses!

Redescobrir com l'home kantià és el seu propi director de consciència, que no té cap necessitat d'un confessor o un gurú, com per a Rousseau, en Kant, tota font de la moralitat és la consciència.

Cal escoltar la nostra consciència, és la veu del nostre deure.