dimarts, 26 de juny de 2007

Σαπφώ

Un dels poemes que l'hi és atribuït a Safo:

"...De ella veure voldria el seu caminar amable
i la clara llum del seu rostre
abans que als carros libis o a mil guerrers
plens d’armes…

La lluna lluminosa va fugir amb les plèiades.
La nit silenciosa ja arriba a la meitat.
L’ hora ja ha passat i desvetllada en el meu llit
dono pas al plor sense esperar pietat..."
[1]


Sovint els historiadors i la pròpia literatura han deixat de costat a la poetessa Safo, encara que a Grècia, després de la seva mort es van arribar a emetre monedes i erigir-ne estàtues amb la seva imatge i el propi Plató l’adorava i es va referir a ella com la desena musa.

[1] Safo, nascuda a Lesbos, l'actual Mitilne, a Grècia (650-580 a.c.). Poques dades certes es tenen sobre Safo de quina obra es conserven alguns poemas i fragments extrets de cites tardanes i de papirs