dijous, 7 de juny de 2007

Un poema


Un bon amic em demana poesia, per rematar una jornada, diria jo. Com quasi bé sempre recorreixo a Kondanstinos Kavafis i amb ell, un poema que ens parla de la tranquil.litat.


Mar en la muntanya

Que em pari aquí.
Que també jo contempli,
per un moment la natura.
Del mar en la muntanya i del cel sense límits
El lluminós blau, la groga riba: estança
bonica i gran de la llum.

Que em pari aquí.
Deixeu-me creure que això veig
(certament això vaig veure,
per un instant
quan aquí em vaig parar)
i no ara els meus somnis,
la meva memòria,
la reapareguda imatge del plaer.