dimecres, 20 de juny de 2007

El valor social de la rentadora

Mariví Chacón m’invitava de nou al seu programa, als matins a Segre ràdio, aquest cop per parlar de l’efecte socialitzador de la rentadora, i en particular sobre l’efecte que en el procés d’alliberament de la dona hagi pogut tenir.

Un tema interessant que hauria donat per molt més, on he intentat de definir el context en el que es produeix l’avenç tecnològic de que parlem i que va de la mà, també d’altres instruments com ara la nevera o l’aigua corrent en les llars.

És evident encara en no pocs pobles de les postres contrades, l’existència de rentadors públics, una mena de grans safareigs on les nostres avies solien socialitzar-se a la vegada que feien bugada, d’aquí l’expressió fer bugada. L’avenç tecnològic que suposa la incorporació de la rentadora a les llars, després d’un llarg procés històric, que passa pel gaudi d’aquest estri, inicialment, per part de les gents adinerades, burgesos i nobles dignataris, passa per la novació d’un procés que tradicionalment portava a les dones al riu, per convertir-lo en la cocció de la roba, un procés que intenta repetir amb més o menys èxit l’invent que ha arribat a perfeccionar-se fins als postres dies.

Jo no volia treure els grecs, com sempre faig, però sembla que si no en parlo no hi ha programa, me’ls ha tret l’amiga Chacón i he recordat com els grecs no usaven del sabó, si de l’aigua i dels perfums, o sia unes condicions ben diferents a les nostres.