dimecres, 13 de juny de 2007

Els valors en la política

Distingir entre una realitat que ens configurem personal o grupalment, a partir d’aquells valors que són els que considerem vàlids, i no uns altres, acostuma a ser una praxis que es dóna habitualment entre el que jo anomeno bestiari polític. La manca de professionalitat en la política, que no necessàriament va lligat amb una formació professional adequada, però que si s’incardina en la necessitat d’uns valors sòlids per una banda, acompanyats de la corresponent formació per altra banda, que va des d’una formació ad hoc fins a una formació acadèmica sancionada amb la titulació corresponent, pot ser-ne la causa o l’efecte segons ho mirem des d’una perspectiva o un altre.

Ahir compartia tertúlia amb un bon amic, malgrat militi i en formi part de la direcció d’un partit oposat al meu, parlo de Ramón Alturo, president de CDC a Lleida, amb qui fa anys ens seiem com a tertulians als estudis de ràdio popular de Lleida, amb en Paco Piniés del PP, Jaume Fernández d’ERC i Jesús Codere de ICV. En Ramon, ha assumit els resultats “patits” per la seva part amb una serenitat encomiable, ens deia ahir a a la ràdio i apuntava la necessitat de fer-ne una anàlisi acurada i seriosa, des de la seva formació de les causes, els motius i totes les variables que s’hi apleguin.

Certament l’honora el saber encaixar d’aquesta manera i com ha estat colpejat per qui ha perdut clarament les eleccions a la ciutat i a la província, amb una vehemència contraria al que tocaria, doncs hauria d’haver posat a disposició d’Alturo el seu càrrec, en tant que representant del Partit, aspecte aquest que afecta als valors i que és aplicable al meu entendre a totes les organitzacions, polítiques o no.

En aquest àmbit dels valors, val a dir que també he saludat, ho vaig recordar també a la ràdio, l’oferta feta per l’alcalde “in pectore” Àngel Ros, als socis ERC i ICV, ofertes que han decaigut per part d’ells, però que donen una mostra de quina és la categoria moral de qui el proper dia 16 serà de nou proclamat alcalde de la ciutat de Lleida.

Semblava en un altre ordre de coses, que el PP, amb Rajoy al capdavant havia abaixat el seu nivell de tensionament, però és evident que això no és ben bé així i el propi portaveu popular al Congrés, Zaplana, avui, en unes declaracions als mitjans se’n vanagloriava de la bondat de l’oposició que han mantingut en aquesta legislatura. Segurament la noticia del trencament de la treva no va causar cap dolor en aquelles files, perquè veien com l’estratègia del President del Govern ja no podia continuar, perquè es tallaven amb aquesta actitud els ponts de diàleg possibles, per ara, en la solució dialogada del conflicte basc.

Retornant als valors, seria encomiable que la classe política refrenés doncs aquest ritme frenètic i s’assentés a pensar si es respecten els valors, si se és conseqüent amb les necessitats del país, de la comunitat autònoma, de la província, la comarca o la ciutat, i un cop conscient de respectar-ho fer les millors aportacions de un mateix, com un principi d’entrega que és el que és exigible a tothom, però en el cas dels electes i representants polítics més, si s’escau.