La vida calma s’entesta una i una altra vegada en revelar-nos com podria ser un món pentinat amb altres estris, sense que la mirada narcisista ens porti de cap al mirall que reflecteix el que l’ull vol mirar i no un altra cosa. De vegades res és el que sembla, en el món en que vivim, i se’ns descriuen escenaris que poden semblar apuntats tant des de la darrera coma com fins als moviments simbiòtics de les mans; la realitat és que la vida, avui, pot amagar altres semblances, fruit de la frustració i el natural desencís respecte del model de civilització vigent, més que no pas altra cosa.
