dimecres, 3 de setembre de 2008

'08 CNR. The second day




La escenografia a l’ús del model dels conservative party, certament i malgrat jugar sempre embolcallats en la bandera i l’himne, la distància dels Republicans a Nord-amèrica, resideix precisament en sublimar aquesta diferència, quan hom usa una bandera onejant per a presidir l’escenografia principal.

El joc en aquest sentit està servit i després de superats els entrebancs que suposa la suspensió “cautelar” de les activitats previstes, obre de fet la convenció republicana el “líder del món occidental” que, encara el seu discurs als delegats en el relleu que suposa el candidat John McCain, despistant les referències a la candidata a la vicepresidència, que ha vist com aquests dos dies la premsa nord-americana es feia ressò de personals que posen en perill la campanya del candidat del RP.

George W. Busch, que ha fet la seva compareixença via satèl·lit (?¿), no se n’ha estat de fer referències a l’11 S, el seu símbol, de fet, que justifica bona part de la seva política internacional, però també interna, no oblidem que continua vigent la polèmica llei, la “Patriot Act” que posa en qüestió la política de defensa de la llibertat, de fet, el que fent una abstracció simplificadora, demostra clarament el pas des de les posicions liberals a les posicions conservadores, des del punt de vista dels paradigmes que defineixen ambdues visions del món i els seus contextos, que no és més que el que ha succeït en les files republicanes abans fins i tot de la presidència de George Busch. El encara president ha arribat a afirmar que McCain és l’home adequat per a evitar un altre 11-S –el recurs a la por, doncs-, perquè segons Busch: “vivim en un món perillós”

El fet és que l’”engagement” de McCain a les enquestes continua per sota del seu adversari i el recent desencontre tingut amb la CNN no li ajuda pas gaire, una mostra, diuen de la manera de ser que ha caracteritzat al vell legislador. En tot cas aquest segon dia de la convenció, després de les intervencions més que forçades de les respectives esposes de Busch i McCain, repetint la cantarella hem deixat la política i ens hem vestit de nord-americans, en referència a l’atenció de la hipotètica catàstrofe del Gustav, dibuixa un escenari on la directora de campanya haurà de pensar estratègies dinamitzadores per a recuperar els punts perduts. De moment l’utilització de la “traïció” del senador demòcrata Joe Lieberman que apareix a la convenció republicana donant suport al tàndem McCain/Palin, sota la perspectiva que el més important és de ser americà, més que demòcrata o republicà, en un clar gir conservador després d’apostar al 2000 fortament per Al Gore.

Ara la governadora Palin tindrà a les seves mans la motivació dels delegats a la tercera jornada, no ho té fàcil, però està clar que hi ha un tancament de files entorn de tot model conservador a ultrança i de moment ella ho ha sabut trampejar davant dels seus.