diumenge, 19 d’octubre de 2008

Διομήδης


“.... Pal·las Atenea infongué aleshores força i valor al Tídida Diomedes per tal que excel·lís entre tots els argius i cobrés una fama gloriosa. Del casc i l’escut li féu resplendir un foc sempre viu, semblant a l’estel de la tardor quan emergeix del bany de l’oceà i rutila més lluminós; així era el foc que li féu flamejar del seu cap i les seves espatlles. I el va empènyer a llançar-se al mig de la brega, on els combatents eren més nombrosos....”[1]


[1] Homer, Il·liada. Fundació Bernat Metge. Barcelona. 2007. Llibre V, pag. 18