divendres, 10 d’octubre de 2008

Tardorejant


Tardoreja, els fulls esgrogueeixen, les línies s’esvaeixen, les lletres escrites esmicolant-se sota els ulls dormilencs esperen l’esglai silent, quan aixequen el vol aquelles restes del missatge oblidat que ens deixa el regust i l’olor de vell en l’aire, somnis de tardor.