dimarts, 24 de febrer de 2009

Reinventar-se o morir


Ralph Dahrendorf[1], ex director de la London School of Economics and Political Science (LSE) i Premi Príncep d’Astúries, ja ens va advertir d’una “certa deconstrucció de la democràcia” d’igual manera com es traduïa en un model de presa de decisions que podia ser qualificada com d’un cert autoritarisme polític, el que afegit a un creixement econòmic espectacular, aconseguia de satisfer-se en l’apatia de la ciutadania. Ara ens podem trobar com que al mancar aquest creixement, s’enfonsin les societats com les coneixiem, en uns decreixements esmortidors de les economies volàtils, mantenint-se però aquells tics en la presa de decisions, ja detectat per Dahrendorf, qui a la vegada ens adverteix que “la recepta econòmica – la solució vaja – no val necessàriament igual per a totes les societats donada la seva diversitat”; el desastre, doncs, està servit des del propi sistema que l’obligarà a reconstruir-se o a convertir-se en alguna cosa nova i de configuració distinta, a reinventar-se, de fet.

[1] Dahrendorf, Ralph. El recomienzo de la historia. Madrid, Katz Barpal Editores, 2007