Una cita: Mo Yan

Fotografia original d'Alvaro Monge. 2008 Casa Àsia de Barcelona. Publicada a El Periódico.

“L’ombra acompanya el pas tranquil dels núvols pel cel; un esbart de tórtores baixa i es posa sobre les espigues; el seu amanyac desperta l’àvia, que aviat distingeix les seves formes...”[1]

---

[1] Mo Yan*. Melca Vermella (Sorgo rojo).Aleph editores. 2009. Pag. 104 (traducció d'aquest text d'Albert Balada

 * (Shandong, 1955) Premi Nobel de literatura 2012

Viure aquí, un poema de Paul Elouard

Viure aquí[1]

Quan la he vist, la he perdut,

La petjada d’un ermini entre vidres gebrats,

Un estel, a penes un estel, la llum,

Les seves ungles en el despert marbre de la nit.

No parlo ja per a ningú,

El dia i la nit es barregen tan bé en la cabellera,

Sota la meva mirada, sota els seus cabells ella es marceix,

Ser virtuós, és estar en solitud.

Desconeguda, era ella la meva forma preferida,

Jo no tenia la preocupació de ser un home,

I en va, em sorprenc d’haver-me vist obligat a patir

El meu desig com una mica de sol en aigua fred.

   

---

[1] Elouard, Paul. La Révolution Surréaliste nro. 6 mars 1926. Citat a Elouard Paul, El poeta i la seva ombra. Ed.Icaria. Barcelona. 1981. pag 14. Traducció del Castellà d'Albert Balada

Avui m'he descobert normal...

Avui m’he descobert normal. No us ho sabria explicar, o potser sí; de fet el que he descobert és que era una característica que no m’hauria pas atribuït mai,  però de vegades les circumstàncies et permeten de veure, com en lloc de sentir-te estrany, diferent, el normal ets tu. I em direu i com ho he endevinat? Doncs molt fàcil, sabent-me distint pels detalls que m’humanitzen, d’una radicalitat extrema, emocional si voleu, clar que, els altres, no t’hi veuen de normal, perquè són ells els qui es creuen normals, però no, el normal ets tu, perquè ets encara capaç de sentir, sense recursos afegits, cercant allò que de senzill tenen les coses. Avui m’he descobert normal i he esmorzat bé... 

Albert Balada©

07-10-2012

Una cita: Rabí Arthur Waskow

“Si nosaltres ens desprenguéssim dels nostres lligams a la rigidesa de voler adquirir coses, podíem asseure’ns tranquil·lament a beure de les generoses fonts de la visió...”[1]

---

[1] Joan Chittister et al. “La tienda de Abraham”. Ed. Lumen Edibesa Madrid. 2008 Pag. 79 Rabino Arthur Waskow. Interpretaciones judías del viaje de Abraham. La Tumba y el Pozo

Renovació i renaixença...

Les clamors denses, com un plany a Deméter i a Ceres, portant garbes i roselles, flors, fruita i gra, llavor i collita; els cants homèrics suren pels camps regalant les oïdes, sabedors que són proveïdors de fruits al seu temps, esplèndids dons que en neixen de la terra com honor immortal que és donat de posseir, com un transit etern que en dibuixa el llarg camí que ressegueixes, tant quan la terra llueixi amb tota mena de olors primaverals, tant quan les tardors anunciïn la renovació i renaixença, una vida grata com a recompensa...

Albert Balada ©
03 d'Octubre de 2012

Fotografia original de Montse Esteba — a Santa Coloma de Farners.

Una cita: Eric Hobsbauwm

“Tothom preveu, o tracta de preveure, el futur.  Interrogar-se sobre el demà forma part de la vida, dels negocis. Tots ho intentem fins on és possible. Però el procés de previsió del futur ha de basar-se, necessàriament en el coneixement del passat. El que hagi de succeir tindrà forçosament alguna relació amb el que ja ha passat. (...) És a dir, hem de ser conscients que gran part del futur, és per principi o per a fins pràctics, totalment imprevisible, solen ser fets únics, específics...” [1]     

---

[1] Hobsbawn, Eric. Entrevista Sobre el Siglo XXI. Traducció d’Antonio Polito, Gonzalo Pontón. Editorial Critica, 2004. Pag. 14