diumenge, 24 de febrer de 2013

I mentre esperem...




I mentre esperem que les cuites siguin acomplertes, la fe esdevé una raó fosca, doncs no se’n sap que sigui de manera fefaent pas com les passes seguides marquen camí sense retorn o, en tot cas, que  fan el pas més àlgid, ans al contrari, endevinarem com l’engany, lluny de l’enginy es dibuixa pel menestral mancat de llinatge, soga al coll i servil sense senyor al que servir, però no menys mancat de saviesa, aquella la que ha de permetre enaltir la llum que brama i lluenteja en el foc a camp obert a redós de la lluna i les estrelles, escarcelleres dels somnis amb ens hem donat...    

© Albert Balada
23-2-2013