divendres, 1 de febrer del 2013

Niar...






Niar en el cor dels homes, en el sospir de l’ànima mentre aquesta es deixa dur per la candidesa del somni, esperar que remeni les entranyes de l’esser fins a arrelar, de manera que hom prengui consciència que només el respecte i el valor a les essències mateixes, aquelles que ens defineixen com a fills de Déu, són les que han de ser cultivades, aleshores és quan la feina encomanada resta acomplerta, mentre, la vigilància és obligada i la cura extrema, doncs la tendència natural de l’home, és precisament tota una altra, egoista com n’és de sí mateix, en lluita permanent amb el que s’hi oposa...


© Albert Balada
01-02-2013