diumenge, 17 de febrer del 2013

Una cita: Giordanno Bruno





Giordanno Bruno fou cremat a la foguera per la Santa Inquisició el 17 de Febrer de 1600 i aquesta fou la manera com rebé la sentència que el condemnava: 


“Avete força piú timore voi nel pronunciare questa sentenza che io nel riceverla”,
 

Va escriure i ens va llegar coses com: 



“Si tot el que existeix, comença per l’ ens principal i suprem, comporta un cert ordre i guarda una dependència, una escala, en la que s’ascendeix de les coses compostes a les simples, d’aquestes a les simplíssimes i absolutes a través del graus intermedis i copulatius que participen de la natura d’un i altre extrem, distingint-se segons la seva essència pròpia –no hi ha ordre on no hi ha una certa participació, no hi ha participació on ni ha un cert entrellaçament, no hi ha entrellaçament sense cap participació–; en conseqüència és necessari que hi ha un únic principi de subsistència per a totes les coses no subsistents”
 [1]  



[1] Giordano Bruno*  De la causa, principio, et Uno. 1584

*Filippo Bruno (Nola 1548-Roma 1600), fou astrònom, filòsof, religiós i poeta italià. Les seves teories cosmològiques van superar el model copernicà, proposant que el Sol era senzillament una estrella, així com l’univers havia de contenir un infinit nombre de mons habitats per esser intel·ligents, a més de sostindre en el camp teològic una forma particular de panteisme, el que diferia considerablement de la visió cosmològica sustentada per la Església catòlica. Després que la Inquisició romana el trobés culpable de heretgia, fou cremat a la foguera el 17 de gener de 1600. Després de la seva mort guanyà fama considerable en determinats cercles intel·lectuals, particular en el segle XIX i principis del XX. Se’l reconeix com un màrtir del lliure pensament i de les idees científiques modernes.