Una molt bona amiga m’envia aquesta fotografia d’un acte al que vaig assistir el passat mes d’agost a Girona, segurament els rostres relaxats, les mirades amatents, donen a entendre l’interès que tots plegats teníem en les paraules que s’anaven desgranant en aquest auditori a l’aire lliure que és la casa del senador gironí Lluís Maria de Puig, certament compartir primera fila amb la meva estimada Manuela de Madre, o amb l’amic Jaume Bartumeus, és sens dubte un privilegi acompanyat sempre del meu bon amic Rafa Criado.
Descobrir complicitats en el discurs polític, en un altre post us n’he fet referència, omple d’orgull aquell “ego” nostre que necessita de tant en tant de saber que les coses les estàs fent mitjanament bé o el que és semblant, descobrir que el teu discurs, el teu missatge no només és entès, sinó compartit per molta altra gent. De fet, segurament entrant ja en la maduresa començo a intuir i avui m’ho feia notar un bon amic, com he començat a moderar el meu discurs, el meu llenguatge, sense abandonar el contingut crític que és imprescindible en un professional de la Ciència Política; moderar, vol dir modular, establir complicitats de manera que sigui fàcil i plausible a qui t’escolta o et llegeix d’establir una connexió empàtica amb tu mateix. Han calgut molts d’anys per la meva part per arribar a aquest nivell de concreció, però al final sembla que malgrat no ser fàcil ho començo a aconseguir, tot i que resulta difícil, de vegades, no mantenir una postura radical davant de determinades bajanades polítiques.
Descobrir complicitats en el discurs polític, en un altre post us n’he fet referència, omple d’orgull aquell “ego” nostre que necessita de tant en tant de saber que les coses les estàs fent mitjanament bé o el que és semblant, descobrir que el teu discurs, el teu missatge no només és entès, sinó compartit per molta altra gent. De fet, segurament entrant ja en la maduresa començo a intuir i avui m’ho feia notar un bon amic, com he començat a moderar el meu discurs, el meu llenguatge, sense abandonar el contingut crític que és imprescindible en un professional de la Ciència Política; moderar, vol dir modular, establir complicitats de manera que sigui fàcil i plausible a qui t’escolta o et llegeix d’establir una connexió empàtica amb tu mateix. Han calgut molts d’anys per la meva part per arribar a aquest nivell de concreció, però al final sembla que malgrat no ser fàcil ho començo a aconseguir, tot i que resulta difícil, de vegades, no mantenir una postura radical davant de determinades bajanades polítiques.
