Una cita: José Montilla

“La nostra ambició no és desmesura, i si tenim la tenacitat de Tarradelles, la convicció de Pujol, la visió de Maragall, podrem.”[1]

[1] Montilla Aguilera, José. Trobades ciutadanes a Vilopriu (Girona) 29-08-2008.

Emocions

Era un goig de poder gaudir d’aquesta experiència, l’11è Congrés del PSC, on aquell clima càlid que ens descriuen no pocs bloggers, us puc assegurar que a partir d’aquella catifa blanca amb les sagetes vermelles, que simbolitzen l’eslògan escollit: La Catalunya que sap on va, que era a l’entrada del Palau de Congressos de Barcelona aquesta cap de setmana passat, augurava, el que en aquelles hores intenses de divendres, de dissabte i de diumenge, dels debats dels delegats, sobre la ponència marc, sobre les esmenes, sobre les resolucions, sobre aquella proposta de Comissió Executiva, delataven aquella voluntat, aquell valor que ens descriu el president del partit, Isidre Molas, en les seves primeres declaracions: “impulsar un partit que sigui internament mol plural i molt unit al voltant dels grans valors que el defineixen com a partit socialista i catalanista”.

Moments intensos que es cloïen amb els cants de la Internacional i aquells “segadors” a capella de tot el Palau de Congressos, moments després d’haver escoltat al primer secretari, José Montilla, frases que fan historia en aquest trentè aniversari, quan ens diu:”hem renovat el nostre projecte polític i ho fem mirant cap enfora, ho fem, pensant en el país i en la seva gent, molt més que en propi partit”; o quan ens diu: “lliçons de català les que calguin..., lliçons de catalanisme, cap ni una!” o quan dirigint-se al president del govern d’Espanya, afirma: “...La música del nuevo sistema de financiación que nos ha llegado hasta hoy no nos gusta. Esperaremos las siguientes notas y el acuerdo. Y que para nosotros no hay otra partitura... que el Estatut. El Estatut fue nuestro acuerdo. Y hoy es nuestra ley. La mia, la tuya y la de todos....”.

El Congrés que havíem somniat! Parafrasejant el que ens diu Miquel Iceta, viceprimer secretari en el seu blog; un Congrés, aquest 11è que, parafrasejant a Obiols, va mostrar el valor de parlar, el valor d’escoltar; un Congrés emocionant, sens dubte.

De manual

“...perquè és que ni llegint –diu Felip Puig- pot tenir una mínima dicció i pronunciació correcta i crec que això és un dels temes lamentables (es refereix la intervenció del President Montilla al Parlament de Catalunya el 16 de juliol de 2008) ....”, potser resulta inadmissible i lamentable si aquest és l'únic argument polític, fora de lloc o de to, com diu Zaragoza o li és recomanable al Sr. Puig una mica de respecte i lectura, com li proposa Obiols, però en tot cas, tot està escrit i si el que pretenia és insultar, com ja ho havia fet abans una primera dama, veiem que ens diu la psicologia al respecte: “L’insult[1] és també un d’aquells actes que expressen un estat psicològic del que parla, causat per un canvi en el món que li concerneix a l’interlocutor a ell mateix, en aquest cas, d’un estat psicològic negatiu”.[2] De manual, doncs, de manual!

[1] Milián José Antonio: “Y yo en la tuya... El insulto y el genio de las lenguas” en Revista de Libros No 25. España, 1999.
[2] Haverkate, Henk: “Acerca de los actos de habla expresivos y comisivos en español” en Haverkate, Henk et al: Aproximaciones pragmalinguísticas al español. Editorial Rodopi, Amsterdan, 1993.

Una cita: José Montilla

"La España democrática, plural y federal debe ser la solución para todos sus pueblos y la mejor garante de los derechos de todos sus ciudadanos." (1)

(1) Article de José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya, publicat al diari El País el 10 de maig de 2008

Una cita: José Montilla

"Votar amb normalitat...respondre amb democràcia" (1)

(1) extret de la declaració institucional del president de la Generalitat del 07-03-2008

Una Cita: José Montilla

"Un govern que no inverteixi de manera preferent en les persones i les famílies, en la reducció de la pobresa, en l’extensió dels serveis públics universals i en la seva cultura per igualar l’estructura d’oportunitats, és un govern que s’allunya de l’objectiu principal: garantir la dignitat, els nivells bàsics de benestar, l’autonomia i la llibertat dels ciutadans als quals ha de servir." (1)


(1) Fragment del discurs del President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, en el primer aniversari del govern d'Entesa de la vigent legislatura, fet al Palau de la Generalitat el 26 de novembre de 2007

José Montilla, en una fotografia de Joan Sanchez publicada a El País.es

Una Cita: José Montilla

“Quienes estos años han permitido cuando no alentado los más injustos ataques a Catalunya, a menudo acusándonos de insolidarios y de querer romper España, deben entender muy claramente que cada ataque a Catalunya, cada ofensa proferida gratuitamente y por cálculo electoral, no hace más que aumentar la desafección. Porque a mi juicio, quienes más vociferan proclamando una idea rígida de la España única, son los auténticos separadores, el auténtico peligro para la unidad de España.

En definitiva: Que o España es plural o no será.”[1]

[1] Montilla Aguilera, José. Fragment del Discurs del President de la Generalitat de Catalunya al Forum "Nueva Economia". Madrid. 07-11-2007.

...A diferència

Allunyar-te de l’estrès diari, amb algun que altre missatge de “carinyo” a la butxaca i la feina feta, ben feta, que també satisfà, per emprendre la ruta, travessar Catalunya per poder a estar entre amics, entre col·legues, entre companys, saludar, parlar durant molta estona, amb tots aquells i aquelles als que fa temps que no veus; en Jaume Bartumeu del PSA, el líder de l’oposició andorrana que algun dia fara que Andorra deixi d’estar en mans dels liberals de nom, millor dits conservadors; saludar també els amics Antoni Castells i Marina Geli, o el president José Montilla que va mostrar una puntualitat exquisida; el petó de rigor a Manuela de Madre, encantadora com sempre, amb el permís del company Oscar G. Saldanya; saludar Raimon Obiols , l'ex-president Pasqual Maragall i tants d’altres.

Parlaments i converses d’alt nivell polític a l’entorn dels conceptes: “política”, "politiques", “identitat”, “catalanisme”, “partits”, "gestió", "ambició", "competències", "eficàcia i eficiència" i el repte final la "Convenció pel futur", etc., fonamentalment, deixant clar que l’invent maragallià del PDE, millor “no meneallo” , tot redescobrint i repensant, com ja havia proposat recentment a “Repensar el catalanisme polític” i a “Consciència col·lectiva”, conceptes que han anat sortint literalment en el transcurs del berenar-sopar a Vilopriu (Girona), d’allò que, us ho ben asseguro, me’n sento ben orgullós i satisfet: de la referència i el treball Intel·lectual en el que ens troben ara mateix immensos, com algú va dir, a diferència del que els succeix als socialistes francesos o alemanys, nosaltres en un moment de victòria i no aprofitant la derrota, on el debat, aleshores, es fa inevitable, però potser també estèril, com algú també havia referit.

Coincideixo absoluta i plenament amb el discurs del President, el company Montilla, en el sentit en que se’ns expressava tot dient que: ““Hem de reconèixer que ara paguem massa anys de governs passats, més obsessionats pel debat sobre la identitat que no pas pel debat sobre el país real”

Text íntegre de la intervenció del President de la Generalitat a Vilopriu

Enllaç amb la notícia de la trobada a:

El Periòdico de Catalunya

ABC

El País

La Vanguardia

Avui

La Mañana

Segre

Una mica de safareig

Recórrer l’eix dels Pallars, caminar, encara que sigui figuradament pel corredor verd que comença a Balaguer, era per a mi avui una trobada amb el país, amb aquella font de cultura que és la nostra oferta de paisatge, un bé d’interès, encara a descubrir com element de dinamització del territori per part dels experts.

Rialb reunia aquest final de setmana tot una munió d’empresaris i polítics en la seva 18ena edició d ela trobada dels Pirineus que ha estat obert pel President de la Generalitat José Montilla, qui ens ha admès, com deia Àngel Ros en declaracions a Catalunya Ràdio "el que abans era només, potser una idea força i ara és ja un projecte de col.laboració institucional", tot referint-se al fet de la regió en xarxa.

Jo he fet matí, només matí perquè a la tarda el cinema m’esperava a la ciutat de Lleida. Conèixer estratègies, ben bé poques, perquè qui arrisca a donar a conèixer com a fet créixer realment la seva empresa, o les estratègies de compres i vendes d’empreses ofertes al mercat, o tantes d’altres variables micro i macro econòmiques que en deriven de les empreses i el seu valor.

A la tarda una estrena quasi privada “L’altre Rusiñol”, un documental excel·lent que ens planteja un llarg recorregut a través de la persona, del context i entorn de l’artista, fill de la burgesia, a partir de la descontextualització del seu paper, per veure-ho com un ser social, que pateix els mateixos tics, els mateixos vicis que pateix la seva època, per exemple l'adicció a la morfina que li recrea uns paisatges imaginaris i descobrir en ell una certa misogínia, que s’insinua lleument a través d’una excel•lent producció de BNC produccions, en col•laboració amb Tv3.

Crònica electoral LXXI: El primer alcalde del país ens ha visitat.

Avui, les sensacions han estat molt i molt positives, el dia havia aixecat força clar i molt, i molt calorós, , passejant per la passarel•la del riu Segre veies la gent com gaudia del passeig del riu, com prenien el sol tombats a la gespa, com tot era festa al voltant d’aquest espectacle gastronòmic que aplega tanta i tanta gent: l’aplec del cargol.

I sense fer campanya, he gaudit primer de la remodelació dels camps i he passejat, després, com altres companys, acompanyant l’alcalde, avui feia d’alcalde l’Àngel Ros, i hem parlat, separadament i abastament de l’anàlisi que cal fer de les enquestes i dels ínputs que ens transmeten, mentre passejàvem per l’avinguda principal de l’espai de la fira que gaudia de la visita de tanta gent!

La foto de rigor al mig del passeig, com manen els cànons de la informació. Leo Delshams, el director de fotografia del diari Segre, proveït d’una escala s’ubicava en el centre de l’avinguda de l’aplec i ens agrupava per a fer una foto com uns visitants més, que som, , entre tants que han concorregut aquests dos dies a la fira gastronòmica del caragol per excel•lència de Catalunya, on també he pogut saludar a l’encantadora amiga Manuela de Madre, vice-presidenta del PSC, ja fora de l’entrada principal de l’aplec, encantada de ser a Lleida i encantadora com sempre, amb qui hem fet broma sobre el calor i la humitat de Lleida i Santa Coloma, d’on va ser alcaldessa..

Després, a rebre al President de la Generalitat José Montilla, que venia a visitar la fira, un home senzill, quasi en format d’alcalde com ho va ser de Cornellà, amb molt menys protocol del que utilitzava l’anterior president; quan m'ha tocat el torn, la salutació de rigor: “hola President, hola Albert” , després que havia saludat al company i amic Candi Vilafañe, que encara no podia lluir la seva nova potent cadira, que amb aquests ulleres de dolce & gavana que duia li hauria donat un nou aire…. La comitiva amb el rigor protocol•lari que correspon, jo darrera del president, que era acompanyat per l’alcalde Ros, també primer secretari de l’agrupació de Lleida del PSC i el Conseller Llena, primer secretari de la federació de les terres de Lleida del PSC, un plaer de seguir un home com ell, en Pepe Montilla, de qui cal aprendre que respon a les crisi, si és que ho són , sense estralls, sense escarafalls, amb l’energia que cal a un home d’Estat.

En la roda de premsa, el sento parlar de pàtria i m’emociono, segurament alguns diran: clar, pensa en Espanya, doncs s’equivoquen, pensa en Catalunya, però és clar en una Catalunya diferent de la que alguns conceben, on la pàtria la configurem tots i totes, també aquells que hi viuen i treballen però no hi ha nascut (i això no és ni meu ni seu, ho va dir Francesc Macià); la salutació cordial en la roda de premsa, i lamentar les paraules crispadores i negatives de Josep A. Duran i Lleida, evidentment sentir-se orgullós de ser a la ciutat de Lleida, com no podia ser d’una altra manera, i posar de manifest que els municipis reconeixen en aquest govern d’entesa nacional i de progrés un govern que pensa en els municipis.

Després ja els he deixat, que el President era invitat a la “Colla de l’ajuntament”, per a dinar tranquil•lament, també amb caragols al menú, al restaurant del Baudili i del Josep, al “Gardeny”, un nom amb tant de simbolisme i de misticisme, tant per a la ciutat com per a la seva significació pròpia com a seu de l’orde del Temple a la ciutat de Lleida quan fou conquerida als musulmans, parlem del segle XII.

Crònica electoral IX

Havia volgut declarar el 2007 “any sense memes”, però no me’n surto en tenir amics joves i amb ganes de viure; la simpàtica Anna M. Gaspar, a la que vaig frustrar en la darrera escola de la JSC ales terres de Lleida, en afirmar jo que era partidari d’utilitzar com a màxim dues llengües de treball, potser francès i anglès, en el parlament europeu i la resta de llengües en les sessions plenàries, de manera que es reduïa significativament la necessitat de traducció, s’ha revenjat enviant-me un simpàtic meme, que també m'envia l'inesgotable blogaire l'Oriol Yuguero i quin meme mato aquí, per descobrir els supermans i les superwomens que hi ha dins de cadascun de nosaltres

Sembla que el meu cos s’olora el mal temps i abans que vingui el gèlid fred del nord, ha decidit unilateralment que havia de donar entrada als virus de la grip, segurament són coses de la edat i que el cervell va pel seu cantó, el cor per un altre i el cos per un altre.

En tot cas, l’arribada definitiva de l’hivern, encara que sigui de cop i a destemps, potser portarà una mica de serenor a llarga precampanya que hom anuncia. Certament tindria la seva lògica una pre-campanya a l’entorn del mes de març, però no tot just quan acaba de començar l’any. Avui tres cartes al director m’han cridat l’atenció, la de Mercè Fajardo, que treballa en la línia del meu article de les dues E, la necessitat que un polític a banda del populisme que se li pressuposa, com el valor a la “mili”, ha de tenir una capacitat de gestió i visió de la ciutat, i perquè no: agradar-li la boira, com ella proposa el que a mi em sembla d’allò més. L’altre de Josep Ferran, ironitza sobre l’oficina electoral del candidat de la oposició nacionalista i les seves pomes al “cucalòcum”; segurament haurà agradat més la segona que la primera perquè entra dins del joc que esperen aquells que es mouen a l’entorn del bestiari polític. I la darrera de Joanna Martín que fa resposta a un ex-militant socialista tot fent referència al codi ètic que en s'ha de moure tothom que se'n digui.

La tendència d’avui, que reflecteixen els diaris és una tendència a tranquil·litzar-se, tothom s’ha mogut en els àmbits que els toca dins de les seves obligacions institucionals, segurament no seguirem així pas massa temps, m’ho imagino! De moment jo a veure un caldet ben calent, a tapar-me i covar el refredat, tot llegint sobre la Lleida de la dècada dels 30, per completar la meva investigació doctoral.

Sens dubte una de les notícies és la signatura del Consorci dels arxius de la Corona d'Aragò, que denota la clara voluntat de solució dels problemes per part dels dos presidents, de José Montilla i de José Luis Rodríguez Zapatero, malgrat els recursos que altres comunitats autònomes han interposat contra l'EAC de 2006. De moment una passa endavant, sense soroll, recordant l'eslogan "fets, no pas paraules".

Com diuen els de Polònia, per avui: Koniec!