Obrir la caixa de la política

Obrir la caixa de la política en majúscules i descobrir-ne la combinació ha estat un joc al que ens hem entretingut aquest vespre a ràdio popular de Lleida, de la mà de Sergi Tor; sense haver-ho previst, com succeeix en les bones tertúlies, recuperat de nou en Jaume Fernández, entestat en el seu quefer polític a l’entorn del Reagrupament d’Esquerra, i amb l’alcaldia de Roselló recent estrenada, amb una Marta Alòs radiant, substituint a Ramon Alturo en guerres intestines a CiU que el tenen molt liat i l’amic Paco Pinies del PP.

Acostumem normalment en tota tertúlia a parlar de les polítiques, en plural, a analitzar la gestió. Avui, si més no, hem fet un exercici de catarsi col·lectiva i hem parlat de conceptes teòrics, amanits de exemples, cadascun des de la seva perspectiva, amb un extens coneixement, tots plegats d’allò que dèiem, una classe de Ciència Política que hauria estat recomanable a estudiants del ram.

La reflexió, en definitiva és la mateixa des de fa algun temps i l’he dita jo mateix com a recull dels diferents apunts, està canviant el paradigma dels partits, que ja, avui, són màquines de poder, que han deixat de ser realment partits de masses, que s’estan reconfigurant al mateix temps que ho fa el paradigma ideològic dels diferents espais, recomposant l’eix. Avui m’he sentit realment còmode en una tertúlia de nivell.

Hem començat parlant de l’errada de la Junta electoral de zona del partit judicial de Cervera, que ha portat a una petita revolta de nervis els partits durant el matí que a final del mateix ha quedat resolt, d’acord a com inicialment s’havia previst, un escó per CiU, un escó per ERC i un escó pel PSC. He volgut trencar una llança a favor de l’administració judicial, en el sentit que ells també reben la pressió innecessària dels mitjans i per això l’error, quan de fet no els calia resoldre avui mateix, donat que la pròpia LOREG no estableix un termini per resoldre la comunicació als partits del nombre d’escons assignats.

Hem convingut alguns del paper director dels mitjans, tot i que de vegades la formació política de molts experts dista molt que desitjar i fins i tot no saben delimitar la diferència entre liberalisme econòmic i liberalisme polític. De fet he lamentat que de les eleccions franceses que aporten variables diferenciades, allò que interessa és la separació entre la ex candidata Royal i el secretari general del PS, Hollande, quina pena!

Crònica electoral LIII: Les llistes a Lleida, del cinisme a la realitat

Ahir em vaig resistir a titllar de cínic al meu amic Ramón Alturo, el president de CDC a la plana de Lleida, en “el contrapunt” de ràdio popular , com ho fa avui el periodista Joan Cal en el seu apunt: “la peixera” al diari Segre, tot i que amb una sagaç pregunta retòrica. Certament el primer pas d’aquesta lletania en el manual de les escenificacions mediàtiques de les organitzacions polítiques al nostre país, ha estat servit a través de la presentació de les llistes, les acusacions d’OPA hostil que em va repetir Alturo i l’evidència del creixement per part de PSC (en particular) i ERC en quant als nombre de llistes presentades i l’estancament de CiU.

Torno a referir-me a “la peixera” de Joan Cal, una cita obligada en la lectura dels rotatius diaris, on malgrat del titular pugui semblar una altra cosa, les dues columnes que publica el director executiu, he d’admetre que, reflecteixen fidelment una realitat objectiva, fins i tot la del PPC que tantes vegades he comentat amb l’amic Paco Piniés i que ahir també ell mateix referia en la tertúlia de Sergi Tor.

És evident que les coses canvien per factors i variables que depenen en bona mesura de la conjuntura del nostre país, a la que el nostre territori no pot quedar aliè de cap de les maneres i que la lluita té una dimensió clara, el control d’uns institució de segon grau com és la Diputació de Lleida en la que és arribada l’hora d’adequar-la a la realitat canviant dels temps i concretar el mandat imperatiu de les lleis locals, per a que sigui un autèntic instrument de suport als més petit (municipis) i amb menys capacitat per raons òbvies de demografia i recaptació; però també hi ha una obligació no escrita d’establir uns estudis, una valoració de la realitat que permeti poder establir accions presents i futures, segurament no era aquesta la intenció en crear la figura del Responsable d’estudis, que no n’ha realitzat ni un de sol que permeti determinar una situació de dèficit concreta o realitats socials que només d’aquesta manera poden ser intuïdes, segurament si pensem en clau utilitarista cal mantenir en la futura corporació aquesta figura i dotar-la d’un contingut específic, que ara, evidentment, no té.

Crònica electoral XLI: treball en front de disbauxa i disbarats

L’amic Sergi Tor, el conductor de “El Contrapunt” de Ràdio Popular m’ho deia avui en sortir de la tertúlia, i les cròniques electorals del blog?, Doncs vet aquí ja hi torno, un petit descans des de dissabte, perquè ja ho sabeu del meu ritme a cavall del que em permet el cos.

Ahir el candidat socialista i alcalde de la ciutat, l’Àngel Ros, ens reunia a uns quanta i quantes (per no ofendre aquelles que reivindiquen un llenguatge no sexista com si el gènere en la llengua definís gènere, santa ignorància!), ens reunia deia per tal de valorar la situació, i conèixer opinions i parers, una reunió profitosa a parer meu, on Ros va fer una absoluta reserva de sinceritat i ens descobria aquell punt d’humanitat, també de racionalitat que cal a tot candidat, sense deixar-se aclaparar pels càntics de sirenes. Bona idea de fer aquesta trobada, que a molts ens ha servit per a conèixer-lo millor i poder treballar amb més entusiasme si cal.

Avui he començat el dia ben aviat, després de la tertúlia de “El Despertador” de Segre ràdio, que condueix la meva amiga Mariví Chacón, on he intentat en prop de 15 minuts fer una glossa del treball de l’amic, el professor José Fèlix Tezanos amb el seu grup d’estudi de tendències socials (GETS), que ens planteja un reconeixement de la societat espanyola dels darrers 12 anys, una societat que, al meu entendre, cada cop és més dual i cada cop planteja més la pèrdua dels valors clàssics en front de la moda i la tribu menor, amb una certa capacitat d’anòmia per part d’una bona part del teixit social, que podria estar abocat a l’exclusió si no som capaços (i capaces) d’establir una certa transformació, llàstima que també la tendència a la despolitització i a la centralitat política no hi ajudin pas gaire. Un llibre en definitiva que entenc hauria de ser llibre de capçalera de polítics, empresaris, i agents socials en general. No, no m’ha tallat, avui no era la tertúlia era la meva col·laboració mensual (nota per si ho llegeix la conductora del programa).

Per la tarda la tertúlia de Ràdio Popular, on el tema estrella, la proposta d’ERC sobre el Referèndum, segurament una mostra més de la immaduresa d’alguns líders d’aquest partit nacionalista, posició que fins i tot ha estat criticada pel sector més sobiranista del partit i que ho posava de manifesta en Jaume Fernandez, contertulià, i membre de l’anomena’t reagrupament. Certament jo he posat de manifest la relació de la proposta republicana amb la proposició de reforma de la Llei de Referèndum al Congrés dels Diputats que també plantejava Esquerra, però, és clar no sembla impropi d’una situació de govern normalitzada aquesta iniciativa parlamentària, la que ara proposen al Parlament de Catalunya. En tot cas la definició de l’escenari electoral, on CiU i ERC compareixen electorat i ERC lluita aferrissadament per a posicionar-se millor que el seu adversari en el mapa polític sobiranista o bé nacionalista. Poca serietat segurament, llàstima que això pugui enterbolir la gestió d’un govern digne, el del president José Montilla, llàstima; espero dels líders d’esquerra el retorn a la serenitat que els hauria de ser exigida, amb el rigor i la estima al país.