No som...

La fotografia és original de Jordi Busqué, de la Societat Catalana de fotògraf de Natura.

No som ens individuals realment, som elements socials, zoon politikon, com ens digué l’estagirita en el llibre I de la política, una mena d’animals socials, tot I que la reflexió aristotèlica versa sobre la dimensió de la educació, que tanmateix hem d’entendre com a cultura i valors els que en haurien de fer necessària i instrumentalment dependents de la societat, quan de fet apareix, segons el filòsof, el doble parer de l’home: ser bèsties o ser déus.

Cal però tenir present que la nostra existència individual hi és present, més enllà de la definició que Aristòtil ens fa, i sense negar ni refutar la reflexió, caldria apuntar una perspectiva, que seria com ens cal poder interpretar la posició de l’altri, igual que la nostra, nogensmenys que a partir d’una mirada clara i neta, d’aital manera que no sabrem comprendre al proïsme si no som capaços de posar-nos en la seva pell, de comprendre les circumstàncies, de comprendre totes aquelles variables dependents i independents  que incideixen en tota seva actitud, com també respecte de nosaltres mateixos.

Podem doncs tenir la capacitat de jutjar? Amb tota probabilitat no, doncs encara que puguem no comprendre, entendre o compartir les actituds dels altres, només serem capaços d’interpretar si actuem amb la humilitat suficient, que no amb falsa modèstia, per poder entendre que els porta a actuar així, el que no significa justificar res, però és només en aquesta anàlisi circumstancial com  podrem arribar a la comprensió dels que ens envolten, la qual cosa no significa, per altra banda, que no tinguem dret a enfadar-nos ni estem mancats del dret que ens permet no acceptar a ulls clucs els posicionaments adversos, ans al contrari, en aquesta tessitura, ampliant la nostra perspectiva, això ens ha de permetre comprendre, i serà només a través d’aquest comprensió, d’aquest enteniment, com hauria de fer-se possible i plausible la nostra realitat social.

© Albert Balada

04-12-2013

     

Una cita: André Breton

Si nosaltres, no trobem prou paraules per a denigrar la baixesa del pensament  occidental, si  nosaltres  no  temem  d’entrar  en  conflicte amb  la  lògica, si nosaltres som incapaços de jurar que un acte realitzat en somnis té menys sentit que un acte efectuat en estat de vigília, si nosaltres considerem fins i tot possible donar fi al temps,  aquesta farsa sinistra,  aquest  tren  que es surt  constantment  de les seves vies,  aquesta boja pulsió,  aquest  inextricable  nus  de  bèsties  rebentants  i  rebentades,  com pot pretendre ’s que donem mostres d’amor, i fins i tot que siguem tolerants, respecte d’un sistema de conservació social, sigui el que sigui? Això és l’ únic extraviament delirant que no podem acceptar.[1]

---

[1] André Breton. Segon Manifest Surrealista. 1930.  

"Al·legats", Una cita: Sir Charles Spencer Chaplin

“Ho sento, jo no vull ser emperador, aquest no és el meu ofici. No vull manar ni conquerir ningú. Voldria ajudar tothom a ser possible: jueus..., gentils..., negres..., blancs...; tots nosaltres volem ajudar-nos els uns als altres, els essers humans som així, volem viure per a la felicitat de l’altre, no per a la seva desgracia, no volem odiar-nos o menystenir-nos els uns als altres. En aquest món hi ha lloc per a tothom, i la terra és rica i a tots pot alimentar. La vida pot ser lliure i bella, però hem perdut el rumb, la cobdícia ha enverinat l’ànima de l’home, ha dividit el món amb barricades d’odi, ens ha submergit en la desgràcia i el bany de sang; hem desenvolupat la velocitat, però ens tanquem en nosaltres mateixos; la maquinària que ens dóna l’abundància ens en deixa sense; els nostres coneixements ens han tornat cínics, la nostra intel·ligència durs i desconsiderats; pensem massa i sentim massa poc. Més que no pas maquinària, necessitem humanitat, més que intel·ligència, cortesia i bondat, sense aquestes qualitats la vida serà violenta i tot estarà perdut. L’avió i la ràdio ens han acostat entre nosaltres, la natura mateixa d’aquests invents clama per allò de bo que hi ha en l’home, clama per la fraternitat universal i la unió de les ànimes, i encara més, la meva veu arribarà a milions de persones en el món, milions de desafortunats homes, dones i nens, víctimes d’un sistema que porta l’home a torturar i empresonar innocents. Per aquells que no em poden escoltar, els dic: no desespereu, la desgràcia que ens afecta és només la mort de la cobdícia, el ressentiment dels homes que temen el progrés de la espècie humana, l’odi de l’home passarà i els dictadors moriran, el poder que li van arrabassar al poble tornarà al poble, i en tant que els homes donin la vida per ella, la llibertat no ha de morir. Soldats, no us sotmeteu a les bèsties, homes que us menyspreen i esclavitzen, que en res valoren les vostres vides, i us diuen que fer, que pensar, que sentir, us martiritzen, us tracten com a bestiar, inútil carn de canó, no us sotmeteu a aquests engendres, meitat homes, meitat màquines, amb mentalitat de màquines i cor de màquines; vosaltres no sou màquines, no sou bestiar, homes sou i en els vostres cors estimeu a la humanitat, no odieu ni viviu per a l’odi, el rebuig a tot el que és natural; soldats, no lluiteu per l’esclavatge, lluiteu per la llibertat; En els llibres sagrats està escrit: el regne de Déu està dins de l’home, no un únic home, no un grup d’homes, sinó tots els homes, i vosaltres els homes, vosaltres teniu el poder, el poder de crear màquines, el poder de crear felicitat, vosaltres, el poble, teniu el poder, de fer aquesta vida lliure i bonica, de fer d’aquesta vida una aventura meravellosa, aleshores en nom de la democràcia exercim aquest poder, a unir-nos tots ja, a lluitar per un nou món, un mon decent, que li doni a l’home l’oportunitat de treballar, que us doni a tots un futur i a totes les edats, seguretat, fou prometent aquestes coses que les bèsties van arribar al poder, però menteixen, no tenen cap intenció d’acomplir la seva promesa, mai no ho faran, els dictadors es fan lliures a ells mateixos però esclavitzen als seus pobles, lluitem nosaltres ara per acomplir la promesa, lluitem per a fer el món lliure, per acabar amb les barreres nacionals, per acabar amb la cobdícia, l’odi, la intolerància; lluitem per a que en el món regni la raó, en que la ciència i el progrés condueixin a la felicitat de tots els homes, Soldats, en nom de la democràcia, a unir-nos tots ja...”[1]

---

[1] Chaplin, Charles Spencer*1. El gran dictador*2. Al·legat final.

*1 (1899-1977) actor, director, escriptor, productor i compositor britànic.

*2 (1940) segona obra sonora de Chaplin, produïda per la nord-americana United Artist i finançada pel propi Chaplin.

Vèrtex...

La millor manera de protegir-te d'una tempesta del desert al sahra argelí no era d'altra que vestir com els tüaregs

No hi ha res de més refrescant per a la ment que gaudir de la solitud del desert; Aquelles muntanyes arenoses s’alcen i caminen sobre planúries agrestes, colorant l’entorn amb la sorrenca visió, aclaparant en les ombres que en dibuixen figures fantasmagòriques, dansants en les silents vesprades al so del vent que, compassat, perfila els vèrtexs de la seva piramidal obra.

En l’amplitud d’aquells boscos inanimats, el silenci és present a cada moment, en cada bri de sorra i t’abraça, com un do d’excel·lència que esdevé company, amant potser, de les hores calmes sobre les que transita la vida en aquells racons de l’univers. Els diners no serveixen per a res, perquè res és el que hi ha; feréstec paisatge, endevina la simplicitat humana i l’acomboia en la sola i única presència de l’ànima que es desdibuixa i multiplica com pentinant i acariciant l’horitzó eternitzant.

Només la nostra pròpia essència fa que hi hagi una distinció moral, distinció que en el desert iguala a homes, a bèsties i a estris o eines, amarat tot plegat en un mateix destí: la subsistència en la veneració de la simplicitat i la vida calma, allò que defineix tota voluntat en el mèrit de no cercar més que la veneració d’aquella essència en el culte de les coses senzilles....