La fotografia és original de Jordi Busqué, de la Societat Catalana de fotògraf de Natura.
No som ens individuals realment,
som elements socials, zoon politikon, com ens digué l’estagirita en el llibre I
de la política, una mena d’animals socials, tot I que la reflexió aristotèlica
versa sobre la dimensió de la educació, que tanmateix hem d’entendre com a cultura
i valors els que en haurien de fer necessària i instrumentalment dependents de
la societat, quan de fet apareix, segons el filòsof, el doble parer de l’home:
ser bèsties o ser déus.
Cal però tenir present que la
nostra existència individual hi és present, més enllà de la definició que
Aristòtil ens fa, i sense negar ni refutar la reflexió, caldria apuntar una
perspectiva, que seria com ens cal poder interpretar la posició de l’altri,
igual que la nostra, nogensmenys que a partir d’una mirada clara i neta, d’aital
manera que no sabrem comprendre al proïsme si no som capaços de posar-nos en la
seva pell, de comprendre les circumstàncies, de comprendre totes aquelles variables
dependents i independents que incideixen
en tota seva actitud, com també respecte de nosaltres mateixos.
Podem doncs tenir la capacitat de
jutjar? Amb tota probabilitat no, doncs encara que puguem no comprendre,
entendre o compartir les actituds dels altres, només serem capaços d’interpretar
si actuem amb la humilitat suficient, que no amb falsa modèstia, per poder entendre
que els porta a actuar així, el que no significa justificar res, però és només en
aquesta anàlisi circumstancial com podrem arribar a la comprensió dels que ens
envolten, la qual cosa no significa, per altra banda, que no tinguem dret a
enfadar-nos ni estem mancats del dret que ens permet no acceptar a ulls clucs
els posicionaments adversos, ans al contrari, en aquesta tessitura, ampliant la
nostra perspectiva, això ens ha de permetre comprendre, i serà només a través d’aquest
comprensió, d’aquest enteniment, com hauria de fer-se possible i plausible la
nostra realitat social.
© Albert Balada
04-12-2013
