Pel que a mi fa...

“(…) pel que a mi fa,  entre totes les coses que no són al meu abast, res estimo més que establir amistat amb homes que estimin sincerament la veritat; doncs crec que entre les coses que no són al nostre abast, res absolutament podem estimar en el món amb major tranquil·litat que aitals homes (…)”[1]

---

[1] Spinoza, Baruch. Epistolari. Carta XIX. Ed. Colhiue SRL. Buenos Aires. 2007.Pag. XX. ISBN 9789505630417

Els homes morim...

Els homes morim, tots tenim aquest destí predefinit des dels orígens dels temps, però n’hi ha dels qui el record perdura en el infinit, com herois que han estat…[1]

“Hi ha llocs en la terra on el món ja no és com el coneixiem. Llocs on tot és posible, fins i tot l’impensable. Botigues fosques atapeïdes de llibres o de fòtils estranys, com la que enceta aquesta història ; carrerons estrets on ningú no gosa entrar; de vegades fins i tot dins d’un bosc, en un espai entre dos matolls. Només cal saber mirar i deixar que la màgia actuï. Però pareu atenció, perquè si decidiu passar la página, us caldrà una vareta mágica: una ànima de somniador. Aquella que tants perden quan es fan grans. La conserveu encara? Ara junts, obrim la porta d’aquest…  altre món”[2]

---

[1] Balada, Albert

[2]Chattan, Maxime. Un altre món: els tres herois. Estrella Polar. Grup62. Barcelona. 2010. ISBN 9788499320731Pag. 9

Déu...

Fotografia original de Llorenç Melgosa

“Déu –afirma el gran teòleg oriental Mikhael Evdokimov–  s’amaga; si no, l’esclat de la visió esclafaria l’home, i li impediria de desenvolupar-se  en plena llibertat. Déu no és pas totpoderós,  diuen els grans espirituals, ho pot tot menys obligar els homes a estimar-lo... Creiem que l’amor sosté l’estructura de l’univers. No obstant això, hi ha una dificultat: com predicar l’amor si l’home no vol, no pot,  o no sap estimar. Potser caldria llavors cessar de parlar, convertir per l’exemple, estimar malgrat tots aquells que s’hi resisteixen.” [1]       

---

[1] Guiteras Vilanova, Joan. Entre el silenci i la paraula: espiritualitat i litúrgia. Centre de Pastoral litúrgic. Emaus 62. Barcelona. 2004. ISBN 9788474679755 Pag. 9

Una cita: Erasme de Rotterdam

“Diguin el que vulguin les gents a propòsit de mi (doncs ignoro quan mala fama té la Neciesa, fins i tot entre els més necis), sola, jo estic, no obstant, la que té la virtut per a distreure als deus i als homes. Si en voleu una proba, adoneu vos en que tot just m’he presentat en mig d’aquesta nombrosa assemblea per a dirigir vos la paraula, en tots els rostres ha brillat de sobte una alegria nova i extraordinària, heu desarrugat al moment l’ entrecella i heu aplaudit amb franques i alegres riallades, que, a dient veritat, tots els aquí presents em sembleu ebris de nèctar i de nepenta[1] com els deus d’ Homer, mentre, fa tot just un instant, éreu tristos i preocupats, d’igual manera com si acabéssiu de sortir de l’antre de Trofoni[2]”[3]

---

[1] Herba esmentada per Homer en la Odissea que feia oblidar tota preocupació.

[2] Assassí esmentat per por Luciano en la seva obra Diàlegs qui donà mort al seu germà Agomedes. Fou

enterrat en una cova, lloc de l’oracle que omplia de tristesa i malenconia als que el consultaven.

[3] Erasme de Rotterdam*. Elogi de la bogeria. Elogi de la Niciesa. Parla La niciesa cap I, introducció, Pag. 35. Edicions digitals del Departament d’Enginyeria matemàtica de la Universitat de Xile.  

*(Rotterdam 1469 – Basil·lea, 1536) Humanista neerlandès d’expressió llatina. Clergue regular de Sant Agustí (1488) i sacerdot (1492), però incòmode en la vida religiosa (que veia plena de barbàrie i d’ ignorància), es dedicà a les lletres clàssiques

Una cita: Thomas Jefferson

"Què és allò que constitueix un Estat?

No ho són haver estats criats en grans edificis o en terres de conreu,

No ho són posseir grans parets o una porta rodejada d’aigua;

No ho són orgulloses ciutats, i les seves torres coronades amb merlets;

No: els homes, els grans homes del pensament;

Els homes que coneixen els seus deures;

Però a més els que coneixen els seus drets i en saber-ho, atrevir-se a mantenir-los.

Aquests constitueixen un Estat. "[1]

---

[1] Fragment de la carta de Thomas Jefferson a John Taylor datada al 28 de maig de 1816. Obres de Thomas Jefferson en 12 volums. Edicions de la Biblioteca del Congrés, Recull y edició de Paul Leicester Ford.

 

Una cita: Fernando Pessoa

“[...] En certs moments molt clars de la meditació, com aquells en els que, al principi de la tarda, vagarós observador pels carrers, cada persona em porta una noticia, cada casa m’ofereix una novetat, cada rètol conté un avis per a mi. El meu passeig callat és una conversa contínua, i tots nosaltres, homes, cases, pedres, rètols i cel, som una gran multitud amiga, que alterna amb les paraules en la gran processó del Destí.” (174)[1]

---

[1] Pessoa, Fernando.  Els carrers de Lisboa a Libro del desasosiego, Seix Barral, Barcelona, 2011