La fotografia és original de Llorens Melgosa
[...] “En la boira lleu del matí de mitja
primavera, la Baixa desperta entorpida i el sol naix com alentit. Hi una
alegria assossegada en l’aire mig fred, i la vida, en el buf de la brisa que no hi ha, tremola
vagament pel fred que ja ha passat, pel record del fred més que pel fred, per
la comparació amb l'estiu vinent, més que pel temps que està fent. No han obert
encara les botigues, excepte les lleteries i els cafès, però el repòs no és de
torpor, com el de diumenge: és tan sols de repòs. Un rastre ros es antecedeix
en l'aire que es revela, i el blau s'acoloreix pàl·lidament a través de la
boira que s'extingeix. El moviment comença a poc a poc pels carrers, destaca la
separació dels vianants, i en les poques finestres obertes, matinen també
aparicions. Els tramvies tracen a mitjaire un solc mòbil groc i numerat. I, de
minut a minut, sensiblement, els carrers es desperten.” (83)[1]
[1] Pessoa, Fernando*.
Fragment del Llibre del desassossec. Els carrers de Lisboa*...
·
Fernando
António Nogueira Pessoa (1888-1935), És considerat un dels majors
poetes de llengua portuguesa
·
Escrit
de manera fragmentària durant molts anys. El 1913 signa com Fernando Pessoa a
la revista A Águia un original que deia formava part del Llibre del
desassossec. Es tractava de A la floresta de l'alienació. L'any de la creació
dels tres grans heterònims (1914) Pessoa ho considerava com a obra pròpia o ortònima.
