No has de deixar...

No has  de deixar que la fatiga t’empaiti, tampoc has de deixar créixer les angoixes ni els planys que fumegen de les formes i els costums;  si optes, però, per cercar nous celatges, navegaràs per aigües fosques fins a la Llum i aquell sostre que encercla, com una bombolla, el teu entorn, serà esbocinat, quan hi arribis, atenent la teva voluntat,  esdevenint alliberat del món antic que has decidit d’abandonar, per recrear-te en nous colors i noves formes, en la raó essencial de la vida com està escrit d’antuvi...

© Albert Balada

21-10-2013

Sense saber

Volia navegar pels cels de les paraules, sense saber que la seva significança envoltaria aquella plàcida tarda, on les lletres havien sortit a volar, escalant aquells cims que, saberuts, albiren a configurar qualsevol paradigma que es preui, saltant d’un lloc a un altre, com llebres esporuguides que ressegueixen aquella olor penetrant que deixa traça i navega per l’olfacte, definint-hi l’espai que s’ofereix a la vista. Volia volar acompanyat de sons i d’intel•lectes en permanent aprenentatge a l’entorn de l’arbre del saber que ofereix fruites madures que omplen de saviesa. Volia, però va descobrir que tot plegat és un somni, com una gran partida d’escacs en la que canvies permanentment de jugador, de color i que tan prompte pots ser el rei com el més humil dels peons en aquesta gran jugada còsmica que és el destí, com és l’atzar, amarat de voluntat saberuda, amarada d’esperança, tanta com d’il•lusió regalima el tauler.