diumenge, 12 d’agost de 2007

En un món que tanca per vacances


Perdre’t en una ciutat a l’atzar resulta encantador en un dia d’agost, si la calor no apreta com en aquest estiu plaent on les temperatures difícilment superen els 33º; decobrir-ne els racons d’aquella ciutat que la fan gran i que poden resulten encantadors, potser per a fer-hi una cervesa o senzillament per a gaudir-ne de la fresca en una tarda, apartat, això sí, del teu i del seu bullici, de l’activitat que ara es para i on fins i tot i trobes portes closes perquè la seva vida social i política es trasllada o senzillament es deixa portar a un ritme nou més lent.

Descobrir-ne els indrets en els que amarar-te de la música de moda, aquella que ens pot agradar a la gent de la meva generació, feta per joves irreverents que veuen de les arrels americanes actuals i lluny de la musica europea a l’ús, poder-te assentar a fer un beure tot veient caure la nit i triar de fer un mojito negre carregat de menta, que et permetrà un dolços somnis, és a ben segur un plaer irrenunciable en una nit d’estiu que tanca les portes a tot allò que no sigui disfrutar dels bons petits moments.

Potser aquella visió localista que de vegades tenim ens porta a veure’ns allunyats de la resta de la península i ens obre les portes d’una Europa que se’ns assembla potser més germana, més propera; aquella mateixa visió, també, ens hauria de permetre d’anar descobrint de mica en mica, com en vivim d’amarats tots plegats en una mena de patriotisme multicolor, aquell que ens va tancant els ulls a la evident riquesa dels diferents llenguatges que podem descobrir en totes les terres i les ciutats que ens envolten de lluny o d'aprop, dels diferents llenguatges que ens poden aportar gent que poden tenir visions i perspectives diferents a les nostres, aquesta és, potser, la millor garantia d'un món divers.