dimarts, 28 d’agost de 2007

Estimar els detalls


Recrear el paisatge urbà al caure la tarda, malgrat el calor ens vulgui fer companyia, és una sensació que hom recupera ràpid, quan la proposta comporta una conversa agradable al redós d’aquelles coses que un considera importants i que de vegades son les més senzilles aquelles que ens aporta la vida quotidiana, parlar per exemple dels fills, d’aquella famosa hormona adolescent, o d’allò que t’apassiona de la teva feina, de lo bo i lo dolent que hi pots veure i de los bones o males persones que t’hi pots trobar, a banda de la imatge que de tu poden tenir ells.

Viure acompanyat d‘amics aquells moments en que la tarda deixa pas al crepuscle i ens atorga una visió d’un cel rogenc provocada per les altes temperatures, és un autèntic plaer per a compartir, només pel fet que trenca amb la tensió diària, amb aquell estrès del dia a dia que et tensiona en un més d’agost.

Acceptar la invitació d’un amic que et porta a un paratge que has vist tantes vegades però que ara et permet de redescobrir-lo de nou, admirant la bellesa d’aquell paisatge urbà que ens és massa conegut de vegades i alhora un perfecte desconegut, és a ben segur una de les millors meravelles que ens pot oferir el destí si som capaços de valorar el que l’amistat ens aporta quan la lluna plena inicia l’ascensió per damunt dels titans de pedra que semblen configurar les nostres ciutats.

Descobrir en el rostre amic la mirada de qui sap que t’agraden determinades aportacions, determinats fets, determinades situacions, si a més escoltes música, també amiga, pot representar aquella recreació dels instants eterns que es guarden permanentment en la memòria.

Us invito doncs, a perdre-us per la ciutat, amb amics, descobrir-ne els racons, i veure com qualsevol pot ser màgic i meravellós si se li sap veure els detalls, les coses petites, quasi insignificants, però mirant sempre amb els ulls ingenus i nets dels nens, i com ells estimar-ho tot, absolutament tot.