dissabte, 14 de juny de 2008

Insbruck


Abocats com estem a dimensionar les nostres vides a partir d’Insbruck, de saber com distreu l’enteniment, com un instrument adequat, com ho és tantes vegades com a catalitzador de passions, un que no entén ni li agrada el futbol, restaria segurament apartat de les converses de cafè. Creia passats els temps en que la maduresa era valorada per la capacitat d’interpretar resultats per exemple, com un model de valoració social, on la importància de les actituds en el terreny de joc hauria de reflectir la capacitat d’enaltiment. Em quedo doncs amb l’apassionament en el canvi del canal, difícil, per no haver d’escoltar, aquelles paràfrasis en la descripció d’estratègies i models de joc. Perquè sense futbol el món no s’acaba, ¿?